THE NEW YORK TIMES / NOVA YORK.Després d'anys d'intentar imitar les atractives borses dels Estats Units, països d'arreu del món utilitzen ara el model nord-americà com l'exemple del que no volen ser. Polítics i líders empresarials d'empreses del Canadà, Austràlia i Alemanya han adoptat o proposat límits a les operacions borsàries d'alta velocitat i altres avenços tecnològics que a hores d'ara defineixen els mercats dels Estats Units.
Aquest tipus d'operacions són cada vegada més habituals entre les empreses dedicades a la inversió a la borsa, que a través de programes informàtics compren i venen accions en intervals de milionèsimes de segon per aprofitar els petits canvis en la cotització dels valors.
Lentitud a Washington
Les reaccions internacionals són especialment significatives, ja que els polítics nord-americans han estat lents a l'hora de reaccionar, tot i el fet que diverses empreses han patit les conseqüències de les turbulències dels mercats provocades per aquestes operacions, des de l'enfonsament precipitat del 2010, quan el Dow Jones va arribar a caure un 9,2% en qüestió de minuts, fins als 340 milions d'euros que l'empresa Knight Capital Group va perdre per un error informàtic aquest agost. Tot i això, el govern encara no ha proposat cap canvi.
En canvi, el govern alemany acaba d'aprovar una llei que obligarà les empreses que operin a alta velocitat a registrar-se i a limitar la seva capacitat per ordenar ràpidament compres i vendes, una de les principals eines d'aquestes empreses per aprofitar els petits canvis en els preus de les accions. Poques hores després, un comitè del Parlament Europeu es va posar d'acord a estendre normes similars als 27 estats membres de la Unió Europea si aquests hi donen el seu vistiplau.
Lluita contra les turbulències
A Austràlia, l'entitat que regula la borsa ha assegurat recentment que té la intenció d'augmentar els controls sobre les empreses que tenen les transaccions automatitzades per ordenador així com sotmetre-les a proves de seguretat per protegir-se "contra el tipus d'alteracions que s'han vist últimament en altres mercats". Tot i això, els canvis més amplis i ràpids han estat al Canadà, on s'han augmentat els impostos a les empreses que inunden el mercat amb ordres de compra i venda automatitzades. I, de fet, l'empresa ITG ha reconegut que en limitar-se, s'ha fet més eficient el mercat.
Competència entre borses
Mentre el govern canadenc es prepara per endurir les restriccions a les operacions borsàries automatitzades, els banquers canadencs insisteixen en el perill de fragmentar el mercat de valors tal com van fer els Estats Units els últims deu anys, on ha passat de tenir una única borsa a tenir-ne una dotzena.
L'exemple que volen evitar és el d'Austràlia, on l'any passat es va crear una nova borsa per fugir de les restriccions a les operacions automatitzades. El nou índex ha atret un 7% de totes les operacions, i al país les transaccions d'alta velocitat fetes per ordinador ja representen un 30% del total. Als Estats Units aquest percentatge arriba al 65% segons la consultoria Celent.
Als Estats Units hi ha diverses explicacions darrere la lentitud dels reguladors, començant per la muntanya de tràmits que ha de completar la Securities and Exchange Commission, l'organisme regulador dels mercats nord-americans, per fer qualsevol canvi legislatiu en el sector financer. A això s'hi ha d'afegir que molts dels principals actors en el mercat nord-americà han fet grans inversions per crear departaments dedicats a les operacions automatitzades i ara volen protegir aquest nou sector.
Estalviar costos
D'altra banda, aquesta calma dels legisladors nord-americans a l'hora d'abordar el tema ha provocat els elogis de gran part dels inversors internacionals, preocupats que la pressa per regular que tenen la resta de països acabi amb els baixos costos per les transaccions de què ha gaudit la indústria d'ençà que s'ha automatitzat el mercat nord-americà. Michael Aitken, investigador en cap al Centre de Recerca Cooperativa en Mercats de Capital d'Austràlia, assegura que l'impuls per regular al seu país així com molt del malestar mundial han estat guiats per la "histèria" més que per "evidències".
El Parlament Europeu ha estat preparant noves lleis durant un any però el comitè que hi treballa ha ampliat considerablement les seves propostes desprès de l'incident patit per Knight Capital a l'agost. Una de les noves normes, per exemple, exigiria a les empreses d'inversions automatitzades que mantinguessin les seves ordres de compra o de venda durant mitja milionèsima de segon, una eternitat per a empreses que viuen de col·locar i retirar ordres als mercats en milionèsimes de segon.
Una de les sis persones que formen el comitè que ha dissenyat les noves normes assegura que hi ha la "sensació que els mercats nord-americans encara estan aprenent dels seus errors". L'esborrany del comitè va ser aprovat la setmana passada però encara li queda un llarg camí per convertir-se en llei. Tot i això, Kay Swinburne, una antiga banquera, assegura que està preocupada per si els seus companys del comitè van massa enllà i acaben afectant les operacions a la borsa, encarint la compra i venda d'accions per als inversors tradicionals.
