Marc Márquez: "El primer dia anava encantat mirant Rossi i m'oblidava de donar gas"

Rialler fins a la sacietat, Marc Márquez parla de tot el que està aconseguint amb naturalitat. En pocs mesos, ha passat de ser el debutant de MotoGP a ser el màxim aspirant al títol. Falten quatre curses i ja pot dir que lluita pel Mundial, tot i que està pendent de què passarà per l'incident amb Pedrosa a Motorland.

Toca començar parlant de l'incident amb Pedrosa a Motorland. ¿Entendries que la direcció de la cursa et sancionés?

Em sorprendria que em sancionessin, però, com sempre, respectarem la decisió. Si et sóc sincer, fins que no vaig arribar al box no em vaig creure que hagués trencat el cable de la seva moto, gairebé no el vaig tocar!

¿Ets conscient que ets l'home del moment del Mundial?

Sí que veig que als circuits cada vegada hi ha més banderes del 93 [el seu dorsal], la gent porta més samarretes meves i això em motiva.

Les del 46 de Valentino Rossi continuen sent majoria.

Del 46 és clar que sempre se'n veuran més, jo crec que fins que es retiri! Però cada vegada se'n veuen més de les meves i això m'agrada!

¿Estàs sorprès pel que fas, o només ens sorprens a nosaltres?

Estic sorprès per la temporada que estic fent. No m'esperava això en el meu primer any. Tenia la il·lusió d'aconseguir algun podi, la primera victòria, però ser al davant amb aquesta regularitat m'ha sorprès.

Queden quatre curses, tens 39 punts de marge sobre Lorenzo. ¿Ja podem dir que lluites pel Mundial?

[Riu] Hem de ser honestos, estem lluitant pel Mundial i estem en una molt bona posició. Però el títol no és el meu objectiu. El que vingui, benvingut serà! Però si tenim algun problema no ens caurà el món a sobre.

Per ser campió faràs prou si ets tercer a totes les curses. ¿Seràs conformista o això no fa per a tu?

Sempre he tingut una mentalitat molt clara: si pots acabar més endavant, fes-ho. Sempre és millor tenir aquells punts que no tenir-los.

Li hauràs de regalar unes ungles noves al teu pare. Com pateix!

[Riu] Tant el meu pare com la meva mare pateixen...Ella es tanca sola al motorhome . Suposo que és normal, però l'alegria els compensa una miqueta.

I per a l'Emili Alzamora [el mànager] un carregament de mocadors! Si quan guanyes ja se li escapa la llagrimeta...

L'Emili sempre ho viu molt. Des dels 12 anyets que treballo amb ell. Quan veus les imatges, veus que la gent que està amb tu hi és perquè ho sent.

¿Tu també pateixes quan veus el teu germà, l'Àlex, corrent a Moto3?

Pateixo més amb ell que quan sóc jo qui està damunt la moto. Però m'he hagut d'aprendre a controlar, perquè els nervis m'esgotaven tant que arribava cansat a la meva cursa!

L'Àlex ho està fent prou bé, no?

Ho està fent millor que jo quan vaig debutar! Ens ha sorprès a tots. Lògicament, li falta experiència i poder aconseguir el primer triomf.

Quan us vau fer la foto a l'inici del Mundial, et vam veure tímid, però ara ja fas bromes amb els pilots.

Home, era la primera foto! Estava nerviós! Era allà amb els meus ídols! Estava tens i, a més, era el novell.

Novell, però marcant terreny!

Des de la primera cursa tot em va sortir molt bé. Però havia de ser prudent! Una cosa és guanyar a Moto2 i l'altra a MotoGP, on hi ha els millors pilots del món.

Confessa'm, què se sent quan s'avança Valentino Rossi a la pista?

Ara ja és més normal, però encara recordo la sensació del primer dia d'entrenaments a Malàisia. Vaig poder-lo seguir dues voltes. Era el primer dia, anava encantat mirant-lo i m'oblidava de donar gas. Frenava més d'hora, donava gas més tard...

I la sensació de conduir una MotoGP?

A València, el primer cop que hi vaig pujar, creia que no me'n sortiria. A la recta, fins que no poses la sisena marxa, la roda del davant no toca a terra!

¿El dirt track t'ha ajudat a perdre la por al contacte?

M'agrada divertir-me quan m'entreno i al dirt track ho faig. M'hi vaig aficionar quan tenia cinc anys i el cert és que la sensació de la moto s'entrena molt bé.

¿I això que t'agradin tant les curses en grup d'on ve?

De Moto2. A la primera cursa sortia segon i vaig passar el desè per meta a la primera volta. Vaig pensar: m'he de ficar aquí com sigui! Vaig aprendre a ser una mica agressiu.

I ara diuen que si et sancionen, et podrien fer sortir des de la cua de la graella. T'ho passaràs bé i tot!

[Riu] No, no, MotoGP és diferent. Esperem que no hi hagi cap sanció, però a Moto2 fins i tot em divertia avançant tants pilots.

Per cert, Freddie Spencer deu somiar en tu. Li estàs pispant tots els rècords de precocitat!

El vaig conèixer a França i n'estava orgullós perquè després de tants anys el seu nom tornava a sortir. Els rècords tenen això, és un honor aconseguir-los, però fins que no arriba un altre pilot i els supera, ningú se'n recorda.

Què tal pel món Twitter?

Bé! Sempre va bé saber què pensen els aficionats i jo puc compartir amb ells el que faig dia a dia. La veritat és que al principi no estava gaire convençut.

T'ho preguntava perquè a Motorland va haver-hi enrenou amb les banderes.

Sóc un noi de decisions clares. Quan guanyo em ve de gust passejar la meva bandera, la del 93, la que identifica els meus aficionats siguin de casa o no. Al final, corro per a la meva afició.