Ricky Rubio: “De petit només podia mirar la NBA divendres i dissabte”

Nova YorkBarba completa, un contracte d’estrella -56 milions de dòlars per quatre temporades- i galons. Ricky Rubio (el Masnou , 1990) fa un pas endavant als Timberwolves, on assumeix el paper d’un veterà, amb 24 anys. Rubio va convidar tot l’equip a veure el Madrid-Barça de futbol a casa seva. “No li va interessar a ningú”, riu el base, que va amb el llibre El poder del ahora, el mateix que llegia Luis Enrique quan va arribar al Barça. Abans de l’esquinç que el deixarà unes setmanes sense jugar, ha atès l’ARA.

Acaba de firmar un gran contracte. Nota el pes dels 56 milions?

De pressió, sempre en tens. També en tindria si no hagués firmat, perquè aleshores l’expectativa sobre la meva continuïtat s’hauria allargat fins a finals de temporada. Ara és una pressió bona. M’asseguro el futur i ja només m’he de centrar a gaudir i rendir. És un acord molt bo, un contracte que em fa sentir important, m’empeny a exercir com a líder.

Encara s’ho passa bé jugant?

I tant. És veritat que quan fas un mal partit t’hi capfiques, potser massa. Però en el fons disfruto molt.

Sort que el termini acabava a l’octubre. Al desembre, després dels 30 graus sota zero de l’any passat a Minneapolis, potser no renovaria.

Cada any hi ha molta neu, però t’hi adaptes. La ciutat és maca i m’hi sento molt còmode. Jo vinc del Masnou, que també és petit, i no m’agraden les ciutats grans. A més a més, el meu dia a dia és partit, partit i partit. I quan vénen la família i els amics hi ha coses molt boniques per veure. Hi ha natura, amb uns llacs preciosos, congelats, esclar. Un centre comercial, bons restaurants amb bona carn, encara que a mi m’agrada el peix. Però al centre dels EUA costa trobar-hi peix fresc i bo. I més, si véns d’un lloc de platja.

A Minnesota es reben visites?

Suposo que no tantes com si jugues a Nova York o Los Angeles. Però això m’ajuda a estar centrat en el que m’ocupa, el bàsquet. Durant la temporada estic pel que he d’estar.

Com s’exerceix de líder?

Som un equip molt jove i molts companys m’escolten... I em fan cas, que és el més important. Crec que els puc transmetre coneixements. A mi quan era jove tenir algú així a l’equip que m’aconsellés em va anar molt bé.

A qui escoltava?

A la Penya, Elmer Bennett i Paco Vázquez. Al Barça, Jordi Trias i Víctor Sada. I a la selecció, a tots, perquè tots tenien més experiència.

I què els diu, als seus companys?

Ara, a l’equip, hi ha jugadors amb molta projecció, però a la NBA encara ho han de demostrar tot. Quan crees unes expectatives tan altes i fas un parell de mals partits, t’afecta perquè hi ha molta pressió. Jo els repeteixo que el procés és llarg, que tindran alts i baixos i que han de plantejar-se el joc com una cosa divertida. Juguem a bàsquet des de petits, ens agrada i hem de continuar disfrutant-ne.

¿La crítica el pressiona pel seu mal percentatge d’encert en el tir?

És l’aspecte que he de millorar, però no m’hi vull capficar. Crec que treballant vindrà la confiança. No vull repetir el que m’ha passat en altres temporades, que quan em capfico tant en això, no he pogut fer bé el que jo faig bé: distribuir el joc, ajudar l’equip. En el tema del tir hi influeixen moltes coses, no només ser un bon tirador: jugar al ritme ofensiu, buscar opcions, encaixar en el sistema...

Flip Saunders, el nou entrenador, el comparava amb Kevin Garnett...

Es referia a l’esperit competitiu i les ganes de guanyar de Garnett, que ell va entrenar aquí als Wolves, quan era jove. Saunders em coneixia l’any passat com a general manager, però ara, com a entrenador, hem tingut una connexió especial. Diu que l’ha sorprès que als entrenaments sempre estic al cent per cent...

¿El veia poc ambiciós o potser poc treballador?

Potser des dels despatxos no veus coses del dia a dia. L’ha sorprès molt la meva ambició de voler millorar.

Han tornat a començar la temporada amb marcadors molt ajustats. ¿A què aspiren aquest any els Wolves?

Som un equip jove i hem perdut Kevin Love, la peça més important de l’equip, però hem adquirit jugadors joves amb molta ambició, tot i que inexperts. De moment, les sensacions són diferents de les de l’any passat. Potser som un equip amb menys talent o més dolent en números, perquè hem perdut el millor o un dels millor power forward de la NBA, però com a equip crec que som millors.

No he sentit la paraula play-off.

Ho tenim al cap, però la Conferència Oest és molt difícil. Has de ser molt regular i a nosaltres, com que som tan joves, ens costarà. En un futur pròxim sí que podrem parlar de play-offs.

Com veu el seu company Andrew Wiggins, número 1 del draft? Serà tan bo com Lebron James?

És molt jove, cometrà errades, però té molt de talent. Una de les coses que més m’agraden és que se sacrifica per l’equip. En destacaria la seva defensa, on és molt sòlid. Li falta una mica d’agressivitat, saber-se un dels millors, confiança. Normal en un rookie.

A vostè se’l veu fi però més fort.

Aquest estiu he intentat aconseguir més de múscul sense perdre la velocitat del meu joc, perquè aquí cada nit jugues amb rivals amb molt de múscul i has d’estar preparat. Cada impacte fa mal i aquí juguem cada nit.

Ja ha jugat contra Marc i Pau Gasol. Com els ha vist?

El Marc és el millor pivot de la NBA. I el fitxatge del Pau pels Bulls és un dels fitxatges que menys s’ha valorat i que crec que és el que més coses aportarà al seu equip. Aportarà seguretat, ganes i experiència als Bulls.

Amb tants partits la seva àvia ja no deu posar una espelmeta cada partit que juga, com feia a Catalunya...

No, ara la meva àvia ja gairebé no em veu jugar. Fins i tot la meva mare molts dies s’adorm. Qui més em veu és el meu pare. I després de cada partit sol dir-me quatre coses de com ho he fet. Crítica constructiva, eh. Ell ha sigut entrenador i jo sempre l’he escoltat.

De petit seguia la NBA?

Entre setmana, la meva mare no em deixava. Veia la NBA divendres i dissabtes a la nit. M’encantaven Michael Jordan i Allan Iverson. Divendres veia NBA i al partit de dissabte al matí, intentava repetir moviments que havia vist, però no em sortien.

Amb quin equip solia jugar a la Play?

Jo triava els Supersonics, perquè també m’encantava Gary Payton. I el meu germà, els Lakers.

¿Amb el pas dels dies, troba alguna nova explicació al mal partit de la selecció espanyola a la Copa del Món?

No vam preparar prou bé el partit contra França, i ells sí que el van preparar molt bé. També hi ha un tema mental, perquè és difícil afrontar un partit contra un rival al qual pocs dies abans has guanyat de 25. Vam pecar d'excés de confiança. I jugar a casa, amb tres o quatre dies entre un partit i l'altre, va facilitar certa desconnexió, que estiguéssim més per altres coses i no tan concentrats. Tot suma.

Segueix la Lliga Endesa?

La segueixo i parlo amb companys. Vaig riure molt amb Jordi Trias, amb aquell embenat que li van fer al cap en el partit contra el Gran Canària, semblava una castanyera. Parlo també amb Pere Tomàs, Henk Norel... I amb Sergi Llull, els companys de la selecció.