Publicitat
Publicitat

FOT-LI POU

Sentiments i assentaments

No podem estirar més el braç que la màniga. Quan fem números hem de ser austers, prudents, fins i tot un punt temorosos, perquè la caixa està més buida que la biblioteca de Sergio Ramos.

Hem de retallar, retallar i retallar, i qui no ho entengui o no toca de peus a terra o ens vol mal. S'han de fer sacrificis per compensar els excessos dels últims anys. Nosaltres no voldríem fer tot el que estem fent però l'herència que hem hagut d'assumir ens obliga a treure la podadora. Capgirarem la situació econòmica i ho farem a qualsevol preu, acceptant que hi haurà un munt de víctimes pel camí, i que per tant serem criticats, però és el desgast que hem d'assumir per ser responsables. Tot en nom dels balanços. Si els números quadren, la resta importa poc.

Aquest podria ser un resum imperfecte del missatge amb què constantment ens bombardegen des de totes les institucions del país. Des del Barça, també. Penso que era absolutament necessari un canvi d'actitud en la gestió dels comptes del club. La junta de Sandro Rosell ha fet una feinada de por per posar ordre a la caixa, però potser s'ha passat de frenada. Austeritat, contenció i prudència, sí; ara, gestionar el FC Barcelona seguint de manera gairebé exclusiva criteris econòmics, no. Els responsables del club s'han empeltat de l'obsessió economicista dels que miren la vida amb ulls de comptable. Només interessen els balanços.

Les conseqüències no econòmiques de determinats plantejaments els semblen irrellevants. Alguns executius dirigeixen el club com si fos una empresa de sabates, d'aspiradores o de pòlisses d'assegurances. I per culpa de l'imperi del balanç, el Barça s'ha aliat amb Qatar, seccions amateurs que feien el club diferent agonitzen o la televisió institucional és vista com una nosa i no com un motiu d'orgull (la feina que fan els companys de Barça TV no té preu, però això, al director general, no li importa, ell sí que n'hi ha posat un, ha trobat que era car i ha decidit treure's de sobre el suposat problema). Balanços. Balanços. Balanços. I la trajectòria barcelonista de molts perjudicats? No surt a les auditories. I els intangibles que tant enorgulleixen els culers? No surten al PowerPoint. I els sentiments? Sentiments? Com es compten els sentiments? No surten als llibres, els sentiments. El Barça s'ha de gestionar amb severitat però sense oblidar que no és ni serà mai una empresa. Mai. Mai. Mai.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT