ULTRAFONS
Esports 23/09/2013

Els herois anònims oblidats

Desenes de corredors completen l'Ultra Cavalls del Vent un dia més tard que els guanyadors

àlex Gozalbo
2 min

BagàDisset hores després del guanyador, Jordi Candela va completar ahir els 100 quilòmetres de l'Ultra Cavalls del Vent. Aquest terrassenc de 43 anys que treballa en un banc va ser l'últim a creuar la línia de meta d'una prova extrema amb 13.320 metres de desnivell acumulat. El seu esforç no li va servir per proclamar-se campió, però sí per convertir-se en un finisher . No es diu Luis Alberto Hernando, Tòfol Castanyer ni Miguel Heras, però la seva també és una història de superació i èxit.

"Havia fet l'Ultra Cavalls del Vent fa tres anys, però aquesta, amb més quilòmetres, és la més dura que he fet mai. He vomitat alguna vegada i m'he trobat malament, però he decidit seguir i ho he aconseguit", recorda l'últim classificat mentre rep mil i una felicitacions a la plaça Catalunya de Bagà. Alguns veïns van passar-se tota la nit desperts per aplaudir els herois que creuaven la línia de meta. La resta estaven repartits entre els vuit refugis que la prova connectava i que servien d'avituallament per als participants. El poble -de fet, tota la comarca- se sent seva la cursa i tothom intenta ajudar. Algunes vegades amb un crit d'ànim, d'altres amb una manta o un plat de sopa.

"He fet gairebé tots els trams sol perquè la gent portava ritmes diferents. A la primera pujada ja m'he quedat dels últims. Tinc molta resistència, però crec que m'ha faltat fer entrenaments amb més desnivell", diu Jordi Candela mentre pel seu costat passen alguns corredors, que tornen de fer-se un massatge. Alguns encara no tenen força ni per obrir una ampolla d'aigua. D'altres, amb els llavis inflats, trigaran a poder mastegar.

"La nit és dura, segurament és la part més difícil d'aquesta ultra", explica el terrassenc, que va invertir gairebé 28 hores a completar el recorregut. La línia de meta s'omple d'històries de superació. Com la d'una noia a qui els metges li havien assegurat que mai més podria tornar a córrer i que ara somriu després de fer 100 quilòmetres pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Tots ho celebren, molts ploren. "Quan ho estava passant pitjor m'imaginava creuant la línia de meta. Pensava que ploraria, però no m'han quedat forces ni per fer-ho. És molt emocionant", apunta Jordi Candela.

"També són guanyadors"

Els triomfadors no són aliens a l'esforç d'aquests participants. "La gent que completa una cursa així té un mèrit impressionant, sigui quin sigui el seu temps final", opina Luis Alberto Hernando, el guanyador de la prova. "Cada participant té el seu objectiu. Baixar de 28 hores té el mateix mèrit que arribar el primer. La diferència de l'Ultra Cavalls del Vent respecte a altres curses és que aquí hi ha molta gent animant durant tot el recorregut, i això et convida a superar els teus límits", afegeix el mallorquí Tòfol Castanyer, que també va pujar al podi.

"Jo he guanyat, però no he sigut l'única. Cada persona que ha creuat la línia de meta es pot sentir igual de satisfeta. Aquests participants no acostumen a sortir als mitjans de comunicació, però la gent no sap el mèrit que té passar-se una nit corrent per la muntanya amb l'única llum d'una llanterna frontal", opina Núria Picas.

stats