Jerusalem s’allunya de la pau

JerusalemLa desconfiança cap a l’altre i la fatalitat d’un futur sense pau són sentiments compartits entre israelians i palestins en una Jerusalem dividida en dos mons. El mur mental que també els separa s’ha fet més alt. Els últims atemptats mortals contra jueus i la gran pressió a la qual són sotmesos els àrabs després de cada atac han radicalitzat encara més els discursos de les dues comunitats. Experts en seguretat israelians creuen que els atacants palestins copien el “terror tàctic” de l’Estat Islàmic i analistes d’una banda i de l’altra alerten de “l’alta tensió” que es viu en aquests moments. “Estem a l’inici d’una Tercera Intifada basada en un conflicte intern que encara no s’ha resolt”, escrivia Yoaz Hendel al diari israelià Yedioth Ahronoth.

“L’olla a pressió que és Jerusalem ha esclatat”, assegura a l’ARA Pepe Alalu, membre de la corporació municipal. La pobresa -“el 70% de la població de la part oriental (zona àrab) és pobra”-, la denegació de permisos de construcció i la falta d’escoles, de parcs i de zones d’entreteniment són, al seu parer, l’origen de l’actual espiral de violència. Alalu apunta a la via política com a única solució: dos estats i dues Jerusalems. “Però no hi ha lideratge en cap de les dues parts. La societat israeliana mira cap a la dreta amb un líder, Benjamin Netanyahu, feble”, es lamenta.

Sense lideratge

A l’altre costat, la cúpula palestina, que aquests dies busca el suport d’Europa, avisa que el conflicte amb Israel s’està convertint en una “guerra religiosa” pel canvi de l’ statu quo de l’Esplanada de les Mesquites, fet que Netanyahu nega. “Més que una guerra religiosa, és frustració, ràbia, falta de futur i de lideratge. Estem parlant d’individus, molt difícils de controlar, i no de moviments organitzats. Cal un lideratge fort, perquè [el president palestí] Mahmud Abbas no té cap mena d’influència a Jerusalem Est”, assenyala a aquest diari l’analista palestí Bassem Eid, que advoca per una resistència diferent, no violenta. Convençut que la majoria de la població palestina està en contra de la violència, creu que el canvi real no vindrà de la pressió internacional, sinó de la pressió de la societat israeliana.

En qualsevol lloc, policies i militars israelians, uniformats o no, aturen palestins per demanar-los la documentació. Sovint es tanquen les vies principals dels barris àrabs, hi ha enfrontaments amb joves palestins i es practiquen detencions; 200 de les 380 que hi ha hagut durant aquest mes es van fer a Jerusalem Est, segons la Societat de Presoners Palestins. L’associació palestina de suport als presos, Addameer, xifra en 6.500 els palestins tancats en cel·les israelianes, 500 dels quals estan sota detenció administrativa, és a dir, retinguts sense proves.

A més, aquesta vegada s’han enderrocat les cases dels familiars dels autors d’actes considerats terroristes a Jerusalem Est. Human Right Watch, organització internacional a favor dels drets humans, ha demanat la fi d’aquesta mesura punitiva, que qualifica de “crim de guerra” i que ha sigut condemnada per Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya, França i Espanya. La presència de globus aerostàtics i helicòpters, atents a qualsevol moviment, ja és una estampa habitual al cel d’una Jerusalem més en estat de setge que santa.

Més mesures de seguretat

La seguretat als llocs públics ha augmentat i els autobusos israelians i el tramvia estan més buits del que és habitual. Els jueus han desaparegut de les botigues barates dels àrabs i els palestins eviten els centres comercials “de l’altre”. A les nits, els carrers fronterers entre les dues comunitats estan deserts. La por també s’ha estès als taxistes i conductors palestins d’autobús de la companyia israeliana Egged després que un company fos trobat penjat dins d’un vehicle de línia fa una setmana. Mentre que pel govern d’Israel es tracta d’un suïcidi, el metge palestí que va examinar el cadàver va dictaminar que podria haver sigut assassinat. Una trentena de conductors palestins, segons l’influent diari israelià Haaretz, van deixar la feina arran d’aquesta mort i desenes de treballadors més s’han declarat en vaga.

Càstig col·lectiu

“No tenim res en contra dels residents dels barris de Jerusalem Est, però no tolerarem atacs contra els nostres ciutadans”, advertia el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que, d’altra banda, assegurava que no hi haurà discriminació contra els treballadors araboisraelians. “Estem en combat per Jerusalem, la nostra capital eterna”, remarcava. Israel va ocupar Jerusalem Est durant la guerra del 1967 i anys després, el 1980, se la va annexionar com “la seva capital eterna i indivisible”, un gest rebutjat per la comunitat internacional. És a la zona oriental -on viuen uns 300.000 palestins i uns 200.000 colons jueus- on els palestins aspiren a crear la capital del seu futur estat.

En un ambient d’inseguretat, bona part de la societat israeliana entén que el seu govern actuï amb “mà dura”. Els palestins de Jerusalem, en canvi, parlen d’“un càstig col·lectiu” a què són sotmesos pel “poder ocupant”.

Projecte per definir-se com a “estat jueu”

A les portes de les primàries del Likud, el partit de dretes del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el consell de ministres aprovava ahir -diumenge és dia laborable- el primer pas d’una controvertida llei que preveu definir Israel com a estat jueu. Els crítics alerten que s’estan posant en perill els principis democràtics d’Israel. “Si la proposta esdevé llei, institucionalitzarà el racisme que ja és una realitat al carrer”, asseguren des del Legal Center for Arab Minority Rights in Israel a l’agència palestina Maan.

El text ha de passar el tràmit al Parlament però tot apunta que, encara que s’aprovés tal com està i que Netanyahu no en pogués suavitzar alguns aspectes nacionalistes, es tractaria d’una llei estèril. En aquest sentit, analistes que cita l’agència Efe constaten que la llei no obtindrà la constitucionalitat i que qualsevol canvi demogràfic en suposarà l’anul·lació.

El ministre d’Habitatge, Uri Ariel, de la línia dura de la dreta, defensava el projecte “perquè el caràcter jueu s’està erosionant”, i la llei significaria reforçar els símbols jueus i establir l’hebreu com a única llengua oficial, en detriment de l’àrab, que ara també ho és. En canvi, el ministre d’Economia, Yair Lapid, i la ministra de Justícia, Tzipi Livni, s’hi van oposar. La lluita pel caràcter jueu d’Israel enfronta centristes amb membres de la dreta i fa planar un possible trencament de la coalició de govern gairebé dos anys després de les eleccions. La legislació d’Israel, que funciona amb un conjunt de lleis bàsiques, s’havia abstingut de definir-se com a estat jueu des del seu naixement, el 1948.