Mark McKinnon: “Clinton té molts punts per ser la primera presidenta dels EUA”

George W. Bush deia que el que més li agradava de McKinnon era la seva “honestedat” i la seva “creativitat”. Amb un barret de cowboy i tot el coneixement polític adquirit durant més de 30 anys de carrera, ha participat a Barcelona en el II Congrés de Comunicació Política de Catalunya.

Vostè va ser assessor de George W. Bush en les campanyes que el van portar a la presidència. Quina va ser la clau d’aquell èxit?

La primera vegada que es va presentar a president, ningú creia que pogués guanyar. Tenia molt poca experiència i l’ambient polític era més favorable als demòcrates. Però Bush comunicava molt bé i sobretot era molt autèntic, molt humà i la gent ho sabia. Vam basar tota la campanya en això.

Amb McCain la campanya va ser diferent i no va arribar al poder. Per què?

Les campanyes són per decidir si es canvia o se segueix igual. L’any 2008, quan McCain es va presentar, la gent estava molt descontenta amb Bush, per la Guerra de l’Iraq i l’Afganistan, la crisi econòmica... No importava qui fos el candidat dels republicans, perquè haurien perdut de totes maneres. Tothom odiava Bush i volien un canvi. I ningú representava un canvi millor que Barack Obama, el primer president afroamericà. Les eleccions són sempre una resposta a la persona anterior. Obama va ser escollit per Bush. A les pròximes eleccions, el 2016, i a causa d’això, Hillary Clinton tindrà una molt bona oportunitat.

Creu que es presentarà?

Sí, n’estic segur. Seria molt més dur per a ella dir no que sí. Ha treballat per les dones tota la vida, ha treballat pel seu empoderament i ara pot ser presidenta perquè té molts punts per guanyar les pròximes eleccions i ser la primera dona al càrrec.

¿El país està preparat per tenir la primera presidenta?

Sí, no n’hi ha cap dubte. El primer motiu és que la gent creu que les dones són més honestes, el segon és que el país vol un canvi, i una dona representa un canvi. El desavantatge que normalment tenen les dones és que se’ls exigeix més: més preparació, més experiència, més nivell... La gent n’espera més. En el cas de Hillary Clinton, això juga a favor seu, perquè té moltíssima experiència. El país està preparat per a ella.

I a les files republicanes, qui serà el pròxim candidat?

Hi ha uns quants candidats -Jeff Bush, Chris Christie, Paul Ryan, Scott Walker, Marco Rubio, Rand Paul o Ted Cruz- que podrien ser escollits. Això és estrany, perquè normalment el Partit Republicà a aquestes altures ja té un candidat clar.

I això és positiu o negatiu?

És positiu perquè hi ha més varietat i sobretot perquè són gent molt preparada. Molt millors que en l’última ocasió. Hem de pensar que avui en dia el Partit Demòcrata té un lleuger avantatge en qualsevol elecció perquè té el suport de les dones, de les minories... Els republicans són vistos com el partit dels vells blancs i ja està bé que hi hagi varietat.

Quins són els temes clau que marcaran les pròximes eleccions?

Els republicans ara mateix només volen una cosa: tombar la reforma sanitària d’Obama. En dos anys aquest no serà l’únic tema, però seguirà sent important, juntament amb l’economia. Està costant molt que l’economia refloti i segur que això tindrà molt pes.

¿Als EUA encara podem parlar de partits de dreta i partits d’esquerra?

La cosa més desafortunada de la política nord-americana és que només tenim dos partits i que la nostra política s’ha polaritzat molt. El Partit Republicà està molt dominat per l’ala més dura, el Tea Party, i això no és bo. A mi m’agradaria molt que hi hagués un tercer partit.

Canviarà aquest sistema?

És difícil però no impossible. Crec que ara mateix seria el moment ideal, perquè la gent està molt descontenta. L’única manera que passés seria que algú amb molts diners, com Ross Perot el 1992, fundés un nou partit. Michael Bloomberg, l’antic alcalde de Nova York, seria una persona ideal per fer-ho.

Quin polític europeu li agrada?

M’agrada molt David Cameron, el seu estil i el que fa. Però el que realment m’agrada del que està passant a Europa és aquesta voluntat d’independència que té Catalunya. A Texas hi ha un moviment secessionista important perquè som molt diferents de la resta de nord-americans, pensem que som una mica com un país, i això em recorda el que passa a Catalunya.