Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS

Un Nobel per la lluita contra el treball infantil

L’indi Kailash Satyarthi recull avui amb Malala Yousafzai a Oslo el guardó per la pau

Quan el Comitè del Premi Nobel de la Pau va anunciar a l’octubre que el guardó d’aquest 2014 era per a Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi, a l’Índia es van quedar atònits. La cèlebre i mediàtica adolescent pakistanesa era més que coneguda al gegant asiàtic. Però, ¿qui és Satyarthi?, es van preguntar els indis. Aquest home de 60 anys, auster, discret i gandhià era un desconegut al seu propi país. Malgrat haver dedicat la seva vida a la lluita contra el treball infantil. Malgrat haver alliberat 83.000 nens víctimes de treballs forçats. Malgrat tenir el cos marcat amb cicatrius de les pallisses que ha rebut de sequaços d’empresaris sense cap mena d’escrúpol.

Els que sí que el coneixien intensament són els nens esclaus que va alliberar. Alguns d’aquests nens es van acostar el mateix 10 d’octubre, quan es va anunciar el guardó, literalment corrents a la seu a Nova Delhi de l’ONG que va fundar fa tres dècades, Bachpan Bachao Andolan (BBA, Moviment per Salvar la Infància). No sabien què era un Nobel, però si les televisions no paraven de parlar d’ell es devia tractar d’alguna cosa important. Volien abraçar l’home que els va tornar a les seves famílies i a les seves escoles.

“És el màxim reconeixement per a centenars de milers de nens a qui els roben la infància. Nens que pateixen avui, ara mateix, l’esclavitud a les fàbriques i altres llocs”, diu Satyarthi en una entrevista per al diari ARA sobre aquest inesperat reconeixement mundial. “Aquest premi ajudarà a fer visible el patiment dels nens treballadors”, assegura l’activista amb el seu enorme somriure.

El perquè de la seva lluita

Els orígens de la feina que fa Satyarthi (Vidisha, Índia, 1954) es remunten a la seva infantesa, segons el seu propi relat. Un dia es va trobar un nen de la seva edat ajudant el seu pare sabater prop de l’escola. Mai l’havia vist a classe. Es va acostar al sabater i li va preguntar per què el petit no entrava al col·legi. “Nosaltres som la gent que treballa”, li va respondre. “No ho vaig entendre”, afirma Satyarthi.

Nascut a la casta dels Bramans, la més alta del jeràrquic sistema social de l’hinduisme, es nega a admetre les injustícies que l’envolten i que s’accepten com a normalitat. Fins al punt que es va canviar el nom. El seu, que prefereix no mencionar, explicita la casta privilegiada a la qual pertany. No volia ser un Braman. Kailash Satyarthi és l’apel·latiu amb què es va reencarnar en activista.

Els nens són una font laboral molt reclamada al país asiàtic: cobren poc o res i són molt dòcils. És difícil passejar per qualsevol ciutat índia i no veure nens treballant. El govern afirma que al país hi ha 12 milions de menors treballant. L’activista eleva el nombre fins a 50 milions. Per ells va abandonar la seva carrera com a enginyer i es va entregar a la causa.

El modus operandi de Satyarthi i l’ONG BBA són batudes en fàbriques i tallers per alliberar nens. Una missió perillosa. “He perdut dos companys. Un va rebre trets i un altre va morir d’una pallissa”, explica el premi Nobel d’aquest any. Perd el somriure. “La majoria dels meus col·laboradors més veterans, i molts dels joves també, han rebut pallisses. Tenim cicatrius al cos”, afegeix.

Kailash Satyarthi assumeix aquests riscos. “És una lluita contra interessos econòmics, la màfia i la mentalitat dominant. Quan lluites contra aquests interessos i contra criminals que tenen bones connexions, si veuen que hi perden diners, reaccionen amb represàlies violentes”. Seguidor de la filosofia de Gandhi, líder espiritual i pare de la nació índia, ha respost a aquestes agressions amb més constància en la seva missió.

Una actitud que el Comitè del Nobel ha reconegut. “Mostrant una gran valentia, Kailash Satyarthi, mantenint les tradicions de Gandhi, ha dirigit diverses formes de protestes pacífiques centrant-se en la crítica a l’explotació dels nens per a fins lucratius”, va afirmar el jurat en l’anunci del guardó.

Després del reconeixement, Satyarthi continua amb la seva feina. A finals de setembre la seva organització va rescatar 22 nens d’un taller de reparació de cotxes a Nova Delhi. El Nobel ho té clar: “Si no és ara, aleshores quan? Si no ho fas tu, aleshores qui ho farà?”

La nena pakistanesa tirotejada pels talibans quan anava a estudiar, Malala Yousafzai, va confessar ahir que el premi Nobel de la pau que avui recollirà a Oslo amb l’activista pels drets infantils Kailash Satyarthi no és cap pressió addicional, sinó que li dóna forces per tirar endavant la seva lluita. “Encara que pugui semblar que el premi em posa pressió, el Nobel de la pau és un estímul, ara em sento més forta, sento que no estic sola”, va dir Malala, que ara té 17 anys, en una roda de premsa, ahir a Oslo, prèvia a l’entrega del guardó.

Malala: “Amb el premi sento que no estic sola”

Malala i Satyarthi van destacar la “responsabilitat moral” que implica el guardó i van fer una crida a tots els nens explotats al món a fer un pas endavant i lluitar pels seus drets, a més de reclamar la implicació de la societat. “Hi ha un cercle viciós entre pobresa, treball infantil i educació. [...] Hi ha 57 milions de nens que no van a l’escola i més de 120 milions són obligats a deixar-la abans de cinquè grau. Hem de trencar aquest cercle”, va assegurar Satyarthi. L’activista indi va elogiar Malala Yousafzai per la seva lluita en favor de l’educació de les nenes. “Fa que tot el món se senti orgullós d’ella”, va dir Satyarthi. La nena, que actualment estudia al Regne Uni, va assegurar que pensa a tornar al seu país algun dia.

Més continguts de