La campanya de la por no doblega el sí a les enquestes
El vot femení és una de les claus per desfer l’empat en la votació d’Escòcia
StirlingDes que diumenge The Sunday Times va publicar per primer cop una enquesta que donava com a guanyador el sí a la independència en el referèndum escocès de dijous, la campanya s’ha accelerat. Aquesta setmana els tres principals partits unionistes han reforçat la seva presència a Escòcia davant la possibilitat que el sí acabi imposant-se. Però ni això ni les notícies sobre els perills econòmics de la independència que al llarg de la setmana han publicat diversos rotatius britànics han fer perdre pistonada a les expectatives del sí. Ahir al vespre un sondeig, elaborat a partir de trucades a 1.000 persones, comissionat per la campanya unionista Better Together i publicat pel diari Herald Scotland,situava el no al 54% i el sí al 46%. Però el més sorprenent és l’enquesta -feta amb una mostra de 750 persones- que aquest matí publica The Sunday Times, que inverteix les dades: el suport a la independència puja fins al 54% i el no cau al 46%. L’edició d’avui del Daily Telegraph prepara munició a la desesperada, amb una portada que destaca els soldats escocesos que hauran donat en va la seva vida en la lluita contra els terroristes de l’IRA.
Els dos grans grups socials que fins ara es resistien a l’independentisme -les dones i els votants laboristes- han incrementat el seu suport al sí. I aquesta tendència, constatada en les enquestes des de principi d’any, pot ser clau en el resultat.
La confluència entre King Street i Murray Place, al centre de Stirling, és un racó concorregut. Normalment, al brogit dels passavolants que entren i surten de comerços i cafeteries, s’hi suma el so de l’acordió d’un músic búlgar que hi és fidel. Divendres, però, hi havia més cridòria de l’habitual. Al centre de l’antiga capital d’Escòcia -no gaire lluny d’on l’heroi William Wallace va derrotar l’exèrcit anglès ara fa més de set-cents anys- s’hi havia instal·lat un tendal de la plataforma independentista Yes Scotland. Entre els voluntaris que s’hi havien congregat per entregar fullets a favor del sí al referèndum de dijous hi havia un bon nombre de dones. “Al principi de la campanya, fa dos anys, les dones no havien parat gaire atenció a la política. Els arguments eren massa tècnics i l’estil del debat una mica agressiu. Però això ha canviat completament en els últims sis mesos. La major part de dones encara diuen que votaran no, però n’hi ha moltes que s’estan passant a la causa independentista”, explica Kristen Thornton, estudiant universitària i membre de la plataforma Women for Independence [Dones per la Independència].
Però què ha fet canviar d’opinió moltes de les dones? “La política està acaparada pels homes, que acostumen a centrar l’atenció en el debat econòmic. Les dones som més sensibles als temes vinculats a la família i la cura dels nens que, malauradament, són tasques que assumeixen gairebé en exclusiva -explica Thornton-. És per això que vam crear la plataforma Women for Independence, que amb pocs mesos ha vist augmentar el nombre de voluntaris. Hem organitzat xerrades en centres comercials, en cafeteries i en escoles. I aquestes activitats a peu de carrer, sovint informals, han atret moltes dones”, afegeix.
A finals d’agost, un anunci publicitari de la campanya unionista Better Together va destapar la caixa dels trons. El vídeo mostrava una dona parlant des de la cuina de casa seva sobre el referèndum. “Quan el vaig veure em vaig sentir transportada als anys cinquanta. Em va semblar molt xocant que retratessin una dona del 2014 que ni tan sols sabia el nom del primer ministre escocès i deixava les decisions polítiques en mans del seu marit. Insultant i passat de moda”, explica enfurismada Mary Kane, que també pertany a la plataforma de dones independentistes.
Fa unes setmanes, el primer ministre escocès i líder independentista, Alex Salmond, ja va voler capgirar la campanya i obrir el debat a temes que no fossin només l’economia i la moneda. La salut, la pobresa, els impostos i l’austeritat són punts clau en el debat, que preocupen les dones i dels quals fins fa poc no es parlava gaire.
A tot plegat cal sumar-hi el protagonisme de la vice primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, mà dreta d’Alex Salmond. Sturgeon va ser divendres a l’acte deYes Scotlanda Stirling. “Li de demanat de fer-me un selfie amb ella. Menys d’una quarta part dels parlamentaris escocesos són dones, i és fantàstic que hi hagi dones amb la seva responsabilitat política, amb el seu compromís feminista”, explicava emocionada Lucy Drummond mentre teclejava el mòbil per enviar el selfie a la seva família.
Manifestació orangista a Edimburg per la unió
Fins ara la identitat -sigui britànica o escocesa- no ha sigut un tema rellevant en el debat sobre la independència d’Escòcia, que s’ha centrat en l’economia i l’estat del benestar. Ahir, però, uns 10.000 membres de l’orde d’Orange -una organització radical conservadora, protestant i unionista present sobretot a Irlanda del Nord, però també a la resta del Regne Unit- van desfilar pel centre d’Edimburg. Una vintena de bandes militars i milers de ciutadans amb banderes escoceses, però especialment del Regne Unit, van mostrar el seu orgull britànic i van donar suport als que s’oposen a la independència. Henry Dunbar, un dels mestres de l’orde d’Orange a Escòcia, va proclamar davant la multitud concentrada a Meadows Park: “Molts han criticat que els unionistes no hem mostrat prou passió per la unitat del Regne Unit. Doncs mireu, avui els demostrarem que sí que n’hi ha, de passió”. La plataforma Better Together-que aglutina partits polítics i associacions unionistes- es va desmarcar de la manifestació per por que les proclames contra la immigració, els musulmans, els catòlics i els independentistes provoquessin un efecte bumerang en una campanya que s’encamina a la recta final, amb unes enquestes que mostren un empat tècnic entre els partidaris del sí i els del no.
