Publicitat
Publicitat

CULTURA AUDIOVISUAL

La web del realitzador Manuel Huerga recupera el programa de culte

'Arsenal' ressorgeix a la xarxa

Fa més de 25 anys un programa marcava el ritme de la modernitat al país a tota mena d'artistes i agitadors culturals. Aquell programa de culte ara ressorgeix per les noves generacions i els nostàlgics a la web del seu creador, el realitzador Manuel Huerga (manuelhuerga.com), on s'estan bolcant els 44 programes que els dilluns a mitjanit va emetre TV3 entre el 1985 i el 1987. "Era un programa que pretenia estimular els cinc sentits. Intentàvem tocar temes de moda, però també era un laboratori experimental del llenguatge d'una manera molt intuïtiva. La seva principal característica era que es basava en l'art del muntatge, associar sons, músiques i referents al voltant d'un tema que apel·lava a l'imaginari i als records", recorda Huerga. Arsenal explotava la tècnica del collage imposant un torrent d'imatges iconoclastes i poètiques, sense presentador i poca paraula.

El primer episodi, Souvenir , era tota una "declaració de principis" que rendia homenatge a les home movies , el vídeo familiar i íntim, a través de fragments de films de Jean Vigo, Iván Zulueta o Antoni Padrós. I també alguna peça d'encàrrec d'on va sorgir Souvenir , curtmetratge domèstic de José Luis Guerín. La idea de fons era: "Amb la suma de moltes pel·lícules podem fer una nova pel·lícula".

L'antecedent d' Arsenal , més que embrió, és Estoc de pop , magazín de cultura emès entre el 1983 i el 1985, també realitzat per Huerga conjuntament amb Elena Posa. "Tenia una estructura de programa molt encotillada i nosaltres ens sentíem una mica incòmodes, teníem moltes idees i poc espai", rememora Huerga. Al capdavant d'un equip (Juan Bufill i Jordi Beltrán) que provenia de l'escola experimental, Huerga es va reunir amb la direcció de TV3 amb una nova proposta. "Vam proposar un full en blanc, un programa sense contingut ni duració fixa, vam demanar que ens posessin a la cua de la graella perquè de vegades duraria 30 minuts i de vegades 1 hora. Sorprenentment ens ho van acceptar", se sorprèn encara.

Calidoscopi cultural

The Smiths, Mink De Ville, Nico i Philippe Garrel, Joy Division, Marcel Duchamp... La llista de referents apareguts al programa és enciclopèdica. "Va ser un esforç vital. Ens passàvem la vida a la sala de muntatge, no vèiem la llum", comenta Huerga. En el sisè programa, que posava a prova la resistència de l'espectador, van reivindicar el dramatisme i la musicalitat del crit, un intent de convertir la histèria en música. TV3 els va exigir escurçar el metratge i el capítol es va quedar en 32 minuts: "Posava a prova els nervis als espectadors". "Se'ns ha volgut comparar amb La edad de oro , però els plantejaments eren molt diferents. Nosaltres teníem la voluntat de fer una obra de creació que no fos una cosa passatgera, que quedés a la retina de l'espectador, que no fos un programa de consum", reivindica Huerga.

L'hereu més clar d'aquell programa que proposava una nova cultura audiovisual potser va ser Boing Boing Buddha a BTV, laboratori de Huerga, Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita. En perspectiva, reflexiona Huerga, " Arsenal és la història d'un fracàs, la televisió està feta per a un llenguatge planer i entenedor que no demani esforços dels espectadors. Nosaltres no apostàvem per competir, sinó per ser diferents".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT