Barcelona vol ser capital també del wifi
Mentre l’Ajuntament prepara passar de 664 punts de connexió gratuïta a gairebé 2.200 en dos anys, el gremi local de restauració ha començat una campanya per oferir connectivitat a l’interior de fins a 12.000 bars i restaurants
Dos anuncis pràcticament coincidents fan evident que Barcelona, la seu de la Capital del Món Mòbil, aspira a ser aviat una de les ciutats europees amb més cobertura de xarxes sense fils d’accés públic a internet. Mentre l’Ajuntament prepara passar de 664 punts de connexió gratuïta a gairebé 2.200 en dos anys, el gremi local de restauració ha començat una campanya per oferir connectivitat a l’interior de fins a 12.000 bars i restaurants. Òbviament, l’objectiu de GuaiFi és atreure als locals clientela àvida de connectar-se sense consumir saldo de l’operadora mòbil, una cosa que grans cadenes internacionals de restauració com McDonald’s, Starbucks i Burger King ja han comprovat que funciona.
Actualment, la xarxa Barcelona WiFi disposa de nodes dins de dependències municipals com mercats, centres cívics i biblioteques, i 483 punts d’accés a l’exterior per una superfície urbana de gairebé 31 quilòmetres quadrats, que dóna una densitat de gairebé 16 punts d’accés per quilòmetre quadrat, tot i que la seva distribució no és uniforme. Segons Paco Rodríguez, el director de Ciutats Intel·ligents i Telecomunicacions de l’àrea d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, aquesta cobertura millorarà substancialment d’aquí a finals del 2016, amb la incorporació de més nodes en tres fases. En la primera, abans del mes de març del 2015, s’equiparan 75 parcs i jardins, 50 autobusos de TMB i les andanes de les estacions de metro d’Universitat, Espanya, Arc de Triomf i Sagrera, totes de la L1, i Diagonal, de la L5. Durant la resta de l’any s’arribarà als 220 parcs, 400 autobusos i quatre estacions més. La tercera fase del desplegament, durant l’any 2016, afegirà set estacions de metro i equiparà els 1.130 autobusos de la flota de TMB.
Rodríguez explica que la xarxa de wifi municipal té una arquitectura en què la gestió de connexions d’usuari es fa de manera centralitzada. La majoria dels punts d’accés que estan penjats de fanals i semàfors, senyalitzats amb l'indicador blau amb la lletra W, estan fabricats per Cisco i costen uns 900 euros la peça. Treballen amb dues freqüències i disposen de quatre antenes: dues per a la connexió dels usuaris i dues per enllaçar-se entre ells fins a trobar-ne un -de cada vuit- que estigui connectat físicament a la xarxa troncal municipal de fibra òptica. El disseny de la xarxa intenta evitar que les connexions hagin de fer més de dos d’aquests salts abans d’arribar al centre de gestió que autentifica les sessions d’usuari.
Fins ara, l’accés a Barcelona WiFi era directe i la traçabilitat de les connexions, necessària per mantenir-les quan el telèfon passa d’una antena a una altra, es feia mitjançant l’identificador MAC del dispositiu, sigui telèfon, tauleta o bé ordinador. A partir d’ara, tant els nodes existents com els nous mostraran un portal web d’entrada que exigirà una identificació de l’usuari, probablement l’adreça de correu electrònic. En aquest nou portal s’haurà triar entre el servei municipal gratuït -sense limitació de temps d’accés, però amb la velocitat màxima de 256 kilobits per segon establerta per la CNMV per a les xarxes públiques, i amb un filtratge ètic de contingut que no permet accedir a pàgines qüestionables, com les de violència i les de sexe explícit, ni les de descàrregues P2P- i un servei alternatiu de pagament. Aquest servei, proporcionat per KubiWireless, la mateixa firma que dóna cobertura wifi a l’aeroport, a la Fira i en alguns hotels, ja ofereix totes les prestacions de connexió, i l’Ajuntament rebrà un percentatge dels ingressos, a més del cànon fix que li abona Abertis Telecom, l’empresa que va guanyar el concurs de gestió de les xarxes municipals.
Un aspecte destacable és que molts dels nodes de la xarxa tindran una doble funció: a més d’oferir accés sense fils a internet als ciutadans, també serviran per a altres activitats, com la sensorització dels parcs públics o la telemetria i el seguiment de la flota de transport públic mitjançant els encaminadors 3G/4G (amb dues targetes SIM, una per al wifi públic i l’altra per al de pagament), que, com avançava l’ARA fa uns mesos, també podran proporcionar dades anònimes d’ocupació dels vehicles a partir dels dispositius que portin els viatgers a la butxaca.
Fins a 12.000 bars i restaurants
L’altre projecte barceloní de wifi massiu és tècnicament més convencional. Es tracta de GuaiFi, un sistema de connexió sense fils a internet que promouen el gremi de restauració i la Cambra de Comerç de la ciutat. GuaiFi, gestionat per l’empresa WiFi Penguin, ofereix als 12.000 bars, cafeteries i restaurants la instal·lació d’un encaminador wifi amb capacitat per a 250 usuaris simultanis, que poden accedir gratuïtament a la xarxa a una velocitat mínima de 10 megabits per segon -compartida, com en qualsevol xarxa wifi, entre tots els usuaris connectats en cada moment.
L’establiment ha de disposar de la seva pròpia connexió a internet amb ADSL o fibra i pagar una quota mensual de 14,99 euros (el doble si no és associat del gremi), i podrà limitar el temps de connexió de cada usuari, en cas de voler evitar clients que es passen la tarda ocupant una taula havent consumit només un cafè. Com Barcelona WiFi, GuaiFi aplicarà un filtre de contingut, però els seus responsables destaquen que no bloquejaran cap aplicació, de manera que es podrà fer servir normalment serveis de veu i vídeo sobre IP, com Skype.
