DÍGITS I ANDRÒMINES

Internet en totes les coses

Hi ha ciutats on el 30% del trànsit són vehicles que busquen un lloc per aparcar. Si s'aconsegueix optimitzar aquesta operació, els beneficis socials i econòmics són evidents: menys consum de combustible, menys contaminació i més temps disponible per als ciutadans. Per això, un dels àmbits més actius en matèria de ciutats intel·ligents són les places d'aparcament equipades amb sensors que comuniquen a un control central si estan lliures o ocupades, per tal que els responsables municipals puguin informar-ne els conductors i orientar el trànsit. Barcelona i Niça són dues de les ciutats on s'està provant aquesta tecnologia, que forma part de l'anomenada internet de les coses, el món dels objectes connectats, que ha estat tema central de la convenció que Cisco, fabricant nord-americà d'equipaments de xarxa, ha celebrat aquesta setmana a Milà.

Naturalment, Cisco té un gran interès a incrementar la quantitat de coses connectades, perquè els seus commutadors i encaminadors canalitzen una bona part de les dades que circulen pel món. L'empresa pronostica que al final d'aquesta dècada hi haurà 50.000 milions d'objectes connectats. La consultora IDC modera aquesta previsió, i parla de 30.000 milions de dispositius interactius en funcionament el 2020, encapçalats -vegeu el gràfic adjunt- per 5.000 milions de complements personals (des de rellotges fins a sensors mèdics), 4.400 milions d'ordinadors i 4.200 milions de telèfons i tauletes, però també electrodomèstics -Philips té previst incorporar un xip a cada bombeta i cada raspall de dents que fabriqui en un futur immediat-, joguines i tota mena d'andròmines en els sectors industrials, des de la fabricació fins a la via pública passant per les aplicacions militars i les de traçabilitat alimentària. A Itàlia, les vinyes i les botes d'alguns cellers estan sensoritzats i cada ampolla porta un codi QR que permet al consumidor consultar tot l'historial de la seva elaboració, des del raïm fins a la comercialització. Els productors de formatge mozzarella preparen l'adopció d'un sistema semblant.

En qualsevol cas, parlem d'un volum de negoci potencial enorme. Joseph Bradley, director de consultoria de Cisco, situa en 19 bilions de dòlars (15 bilions d'euros) el valor total durant aquesta dècada del que anomenen "internet de tot" (IoE), que agrupa els objectes -les coses-, les dades que generen, els processos per tractar-les i els usos que els donen les persones. D'aquesta xifra, gairebé tres quartes parts corresponen al sector privat, i la resta al públic. Se suposa que amb la IoE, els governs estatals, regionals i locals poden incrementar ingressos, reduir costos, augmentar la productivitat, fer més eficient la defensa i millorar el benestar dels ciutadans. A Milà s'ha parlat de peatges i aparcaments amb tarifes dinàmiques que canvien segons la demanda, de concessions de carreteres amb import que varia segons el trànsit, de camions de recollida d'escombraries que només passen pels carrers on els contenidors són plens, i de fanals que avisen a manteniment en cas d'avaria.

Bradley posava l'exemple d'un barri on l'Ajuntament inverteix en fanals connectats. A més de l'estalvi en consum i manteniment i de la possibilitat d'oferir accés wifi als ciutadans, una millor il·luminació fa baixar l'índex de delinqüència i incrementa l'afluència als comerços, de manera que es creen llocs de treball i, com que la zona es revaloritza, la recaptació municipal creix.

Sense arribar a completar encara aquesta mena de cercle virtuós ideal, hi ha en marxa iniciatives interessants, algunes de les quals ben a prop. De fet, l'estat espanyol és un dels 10 del món on s'espera una adopció més intensiva de la internet de les coses, amb nivells semblants als d'Itàlia, el Japó i el Canadà. Representants de l'Ajuntament de Barcelona expliquen que en diverses intervencions urbanístiques en curs ja s'estan incorporant les tecnologies que s'han provat al barri de la Ribera, al voltant del Born. La reforma del passeig de Gràcia preveu instal·lar sensors de soroll i pol·lució, els nous fanals del Paral·lel seran intel·ligents i les obres de la plaça de les Glòries seran monitoritzades quant a soroll, pols i vibració. I aviat es desplegaran sensors a les places d'aparcament d'una àrea molt àmplia de les Corts, tot i que els tècnics municipals de mobilitat creuen que la possibilitat que els conductors puguin buscar espais lliures amb el seu smartphone provocaria curses per arribar-hi el primer i prefereixen indicar el percentatge d'ocupació per zones.

També es treballa per equipar els autobusos de TMB amb wifi. A més d'oferir connexió als passatgers, el sistema és capaç de detectar-ne -de manera anònima- els telèfons, i saber així quins trams del trajecte tenen més ocupació, en quines parades pugen i baixen i amb quines línies fan transbordament. Disposant d'aquesta informació, que els bitllets no proporcionen, es podran optimitzar les rutes i la capacitat dels vehicles.

Més continguts de

El + vist

El + comentat