Les Glass, les no-ulleres digitals de Google, semblen dur associat un component aeronàutic. Quan Larry Page, conseller delegat de l'empresa, les va presentar fa un any, ho va fer transmetent en directe un salt col·lectiu en paracaigudes sobre el pavelló de San Francisco on tenia lloc la convenció anual. Aquest dimarts, l'Andreu Ibáñez, un desenvolupador de Lleida que és un dels pocs milers d'usuaris de Glass que hi ha al món, explicava a Barcelona que treballa en una aplicació per al dispositiu que permeti als pilots d'helicòpter seguir veient indicadors del tauler d'instruments mentre miren per la finestreta intentant encertar la posició de les torres d'alta tensió que instal·len des de l'aire en emplaçaments inaccessibles en transport convencional.
Naturalment, les Google Glass també es poden fer servir a peu pla i en situacions més quotidianes. Es troben a cavall entre els wearables , els dispositius electrònics per portar posats, i les aplicacions de realitat augmentada, que combinen les dades de posició i orientació que proporcionen els sensors amb la informació relacionada que hi ha en els servidors de la xarxa, i la mostren superposada en temps real a les imatges que capta la càmera.
La muntura no porta vidres, sinó un diminut monitor de vídeo, una càmera que pot fer fotografies de cinc megapíxels de resolució i vídeos amb definició 720 p, 16 gigabytes de memòria -12 dels quals queden lliures per a aplicacions i dades-, enllaços wifi i Bluetooth per connectar-se a internet mitjançant un smartphone Android -les Glass també funcionen com a mans lliures telefònic, per fer i rebre trucades- i una bateria que ho alimenta tot amb una autonomia que no he pogut comprovar, però que no supera una jornada laboral. Tot un prodigi de miniaturització, sobretot si es compara amb les ulleres industrials de realitat augmentada. Les funcions es poden controlar de diverses maneres: hi ha un botó físic per disparar fotos, però les opcions dels menús es trien fent lliscar el dit per la vareta de la dreta, que és sensible al tacte, o bé mitjançant ordres verbals, per ara només en anglès.
Tant les opcions de menú com la informació de les aplicacions apareixen al monitor, que té una resolució de 640 per 360 píxels i que l'usuari veu de reüll gràcies a un prisma reflector que en situa la imatge virtual per sobre i a la dreta de l'ull dret. L'efecte, segons Google, és equivalent al d'observar "una pantalla de 25 polzades a 2,5 metres de distància", i aquesta setmana vaig comprovar que en poca estona t'acostumes a incorporar la imatge al teu camp visual. Per engegar-les s'ha d'aixecar el cap trenta graus, i per activar el menú les has de saludar, dient "OK, Glass". A partir d'aquí, els pots demanar la previsió meteorològica, la data i l'hora, la cotització de les teves accions o fer consultes senzilles a Google amb el mateix sistema de cerques per veu que ja tenim al mòbil i a l'ordinador. També li pots demanar que t'ensenyi sobre un plànol el lloc on ets (una fletxa blava assenyala cap a on estàs orientat) i demanar-li que t'indiqui com arribar al lloc on vols anar. En aquest cas, però, el resultat és decebedor i gairebé mai reconeix les poblacions, adreces i monuments d'aquí.
Les possibilitats de les Glass es poden ampliar amb aplicacions de tercers: ja n'hi ha de mitjans de comunicació (CNN, el New York Times ) i de xarxes socials (Twitter, Facebook, Tumblr), per publicar al blog amb la veu i llegir els tuits i el mur sobre la marxa. Els primers desenvolupadors independents, que han superat un procés de selecció i han pagat 1.500 dòlars per les Glass, ja han començat a crear títols de l'anomenat glassware , que van des de receptaris de cuina fins a aplicacions de reconeixement de música i per identificar els colors si ets daltònic. Catàlegs com Glass Apps ja recullen aquestes aplicacions, que comparteixen disseny minimalista: en una pantalla tan petita i que l'usuari veu mentre fa altres coses, no hi ha lloc per a tanta informació com en un monitor d'ordinador o una pantalla de mòbil.
Google està tractant les Glass com un experiment massiu i vigila molt de prop el que en fan els creadors d'aplicacions. Els criteris sobre el tipus d'aplicacions acceptables es van ajustant: no es permeten les de reconeixement facial -tècnicament seria possible que les Glass ens mostrin la informació que hi ha a la xarxa sobre la persona que tenim al davant- ni les de tipus eròtic, de manera que els creadors de Tits & Glass s'han quedat amb un pam de nas. Andreu Ibáñez treballa també en un servei per fer accessible la càmera de les no-ulleres mitjançant una xarxa privada, per exemple per transmetre esdeveniments en directe amb certificació del lloc, perquè el dispositiu el confirmaria. Per altra banda, les Glass incorporen alguns elements que els creadors d'aplicacions no poden utilitzar, com un detector per seguiment de la mirada.
Un punt feble de les Glass actuals és precisament que les persones amb deficiència visual no les poden fer servir, perquè no encaixen bé sobre unes ulleres graduades. Google diu que treballa amb empreses d'òptica per incorporar el sistema a muntures convencionals i els dissenyadors de SourceBits ja han imaginat quin podria ser el resultat, tirant a hipster.
Les Glass encara no es poden comprar, però ja hi ha empreses -restaurants, clubs esportius- i organismes que n'han prohibit l'ús en les seves dependències. El col·lectiu Stop the Cyborgs aspira a agrupar totes les persones contràries a les Google Glass. I és que la preocupació per la invasió de la privacitat és doble: per una banda, totes les Glass estan connectades als servidors de Google i tot el trànsit de dades passa per ells, de manera que l'empresa pot recopilar informació en temps real sobre els usuaris. Per l'altra, no tothom admet que la persona que tenen al davant -o al costat, posem per cas en un urinari públic- pugui captar fotos o vídeos del que veu. En aquest sentit, cal destacar que un pilot vermell avisa del funcionament de la càmera. Tot i això, veurem si acabem o no convertits tots en ciborgs o en glassholes , el nom despectiu que ja reben els usuaris maleducats de Glass.
