El 28 de desembre de 2004 vaig publicar al meu blog una notícia titulada Apple, nova operadora de telefonia mòbil, en què detallava els plans de la companyia per oferir serveis de telecomunicacions. Com poden imaginar per la data, la suposada informació era només una innocentada. Tres anys després, però, Apple va presentar l’iPhone i aquella broma va començar a tenir sentit. I la setmana passada, amb l’anunci del nou iPad, l’empresa va fer un nou pas en l’estratègia de subvertir l’ordre establert en el sector de les telecos.
Les noves tauletes no només admeten una targeta SIM convencional d’una empresa telefònica. També inclouen l’Apple SIM, un xip programable que l’usuari pot assignar sobre la marxa als serveis d’internet mòbil de diverses companyies -per ara, tres als EUA i una al Regne Unit-. Així, amb una aplicació del dispositiu, l’usuari pot contractar la connectivitat per dies, setmanes o mesos -per exemple, per evitar la itinerància quan vagi a l’estranger- o canviar a una operadora que li ofereixi més bones condicions sense haver d’esperar a rebre una targeta nova.
Per ara la SIM d’Apple només permet accedir a serveis de dades -és significatiu que l’empresa no la incorporés als iPhone 6 que va presentar fa unes setmanes- i caldrà veure com es gestiona l’obligació legal d’identificar el client, però la seva aparició és un torpede en la línia de flotació de les operadores de telefonia, tan geloses de la seva relació directa amb el consumidor i que ara corren el risc d’acabar convertides en simples proveïdors genèrics de connectivitat d’Apple, que és qui facturaria el servei al client. En la mateixa línia hi ha Apple Pay, el servei de pagament amb el mòbil que va començar a funcionar dilluns i amb el qual Apple fa d’intermediari entre 500 bancs, tres emissors de targetes de crèdit i més de 200.000 comerços. Quan Tim Cook va dir fa uns mesos que el 2014 seria un any molt important per a Apple, alguns ja sospitàvem que no es referia a nous dispositius, sinó a serveis.
