El fals documental, un gènere ja històric

BarcelonaEl noticiari fals té uns quants precedents, agermanats pels debats encesos que es generen cada vegada que un mitjà aprofita la seva credibilitat justament per fer reflexionar l’audiència sobre realitat i ficció. Aquests són alguns dels casos més populars de ficcions presentades, de manera conscient, com a realitat per part dels mass media.

La guerra dels mons

Orson Welles narra en directe per ràdio una invasió alienígena

És el precedent de precedents. Coincidint amb la festa de Halloween del 1938, Orson Welles dirigeix i narra al seu programa de ràdio una adaptació del clàssic La guerra dels mons, de H.G. Wells. Però ho fa simulant, durant més de mitja hora, tot un seguit de butlletins informatius que suggereixen que s’està produint una invasió alienígena de Mart.

Els diaris -que en aquells anys veien la ràdio com a principal depredadora de publicitat mediàtica- van criticar massivament l’experiment del jove Welles, que aleshores només tenia 23 anys. Entre els atacs més virulents hi havia els dels diaris del magnat William Randolph Hearst.

L’emissió va generar una allau de queixes a l’òrgan regulador audiovisual. Però no hi va haver cap represàlia contra Welles. Al contrari: la seva fama com a dramaturg i narrador es va veure impulsada. Tres anys després debutava com a director de cinema amb Ciutadà Kane, un film en què també jugava amb la frontera entre ficció i realitat, ja que el personatge que donava nom al film estava inspirat precisament en Hearst.

Flandes independent

La televisió pública belga informa de la secessió dels flamencs

El 13 de desembre la televisió pública RTBF, de Bèlgica, va simular en un reportatge la independència de Flandes. La retransmissió incloïa (falses) connexions en directe amb el Parlament flamenc. El programa va comptar amb la complicitat de les principals cares de la cadena i també de polítics, que es van prestar a fer declaracions. En el reportatge s’assegurava que la família reial belga s’havia traslladat a l’Àfrica per esperar l’evolució dels esdeveniments. El fals informatiu va començar tallant en directe el noticiari real. Només al cap de mitja hora un subtítol alertava que es tractava d’una ficció. El primer ministre, el flamenc Guy Verhofstadt, va qualificar l’emissió com “de molt mal gust” i “irresponsable”. El director de la cadena va defensar l’emissió, que considerava “dins dels límits de la deontologia”. No hi va haver cessaments ni dimissions.

Camaleó

Un fictici (però profètic) cop d’estat a l’URSS narrat per TVE

El 5 d’abril del 1991 TVE estrenava el programa de ficció Camaleó. A mitja emissió, l’espai s’interromp i connecta amb els presentadors de l’informatiu de la cadena, Josep Abril i Joaquim Guzmán, que comencen a narrar un (inventat) cop d’estat a l’URSS en què s’especula, a més, amb la mort del president Mikhaïl Gorbatxov. El cas va desfermar molta polèmica. Joan Ramon Mainat era destituït fulminantment com a cap de programes. Josep Abril i Joaquim Guzmán eren apartats dels informatius. Núria Ribó, considerada còmplice de l’operació, era també apartada de la corresponsalia a Nova York. Es va dissoldre l’equip i es van despatxar els contractats. I mai se’n van gravar nous episodis (ni es van emetre els que ja estaven produïts).

La Fura dels Baus a La 2

L’informatiu explica que els bancs renuncien als beneficis

Durant 7 minuts i 45 segons la presentadora Mara Torres va locutar a La 2 un fals noticiari guionitzat i dirigit per La Fura dels Baus. Arrencava així: “Bona nit, avui hem d’alterar el nostre pla dels divendres per informar de la decisió inesperada i sense precedents que han pres els bancs. Les principals entitats financeres del món han anunciat que posaran tots els seus beneficis, dels deu últims anys, en mans dels governs”, arrencava l’experiment.

Una mosca situada en una cantonada de la pantalla informava de la farsa: “La 2 Noticias, imaginat per La Fura dels Baus”. Però no n’hi va haver prou per evitar les queixes davant el servei d’atenció a l’audiència. Amb tot, el cas es va saldar amb una disculpa de l’editor del noticiari, Íñigo Herráiz, i no va haver-hi dimissions. “No tenir en compte les persones cegues va ser un oblit imperdonable”, va reconèixer el periodista.

Els antecedents d’Évole

El comunicador va marcar alguns gols a mitjans amb notícies falses

Quan Évole era el Follonero va demostrar en més d’una ocasió la capacitat d’infiltració de la ficció en els espais televisius dedicats a la realitat. L’any 2008 va colar, per exemple, una falsa parella en el programa de testimonis El diario de Patricia, a Antena 3. Aquell mateix any aconseguia també que uns quants noticiaris entrevistessin una senyora que assegurava haver posat a la rentadora un dècim premiat de la loteria (i que va resultar que era una actriu del seu programa).

L’any 2010 també va marcar un gol a El Mundo i Antena 3, que van empassar-se la història ficcionada d’un agent de la SGAE a qui presumptament havien agredit quan anava a cobrar els drets d’autor a la fira de Palma.