Em truca a les set del matí el músic amb qui comparteixo llit, filla i discografia de Bowie per donar-me la bona nova: “El disc que em vas passar ahir és extraordinari! Et trucava només per dir-t’ho”. Li vaig regalar l’últim cedé d’Obeses, Zel, que és el grup que va fer la cançó de Nadal de TV3, tan divertida i també complexa. Us en recordeu? “Regala, regala petons...” Li vaig comprar el disc sense haver-lo sentit, encara, perquè ell m’havia dit que aquesta gent són molt bons músics. Havíem coincidit en l’apreciació, feia temps.
Al migdia posem el disc al cotxe a tota castanya. I, mare meva. Té raó ell, com sempre que parlem de música. És extraordinari. De veritat, és una meravella i us apresso a sentir-lo. I si podeu, no a l’Spotify, sinó en un reproductor bo. Obeses són molt bons. El treball comença amb una sardana rock que es diu La ben plantada. Quina ambició, quina alegria, quina modernitat de peça clàssica. Correm és d’un virtuosisme estratosfèric que em recorda Zappa (Obeses són hereus de Zappa). La forma és impecable però està al servei de l’humor. Potser heu sentit Botifarra amb seques a la ràdio, perquè algun cop el Pere Tàpias la posa. És genial i haig de dir que amb la frase “era en Nobita i ara sóc en Superman” he plorat de riure. I La bona educació? És com una cançó de teatre musical, amb la veu, tan clàssica, del cantant, a punt per a la broma intel·ligent. Hi ha, en fi, una cançó que es diu El debat i que és justament això: un debat polític a la ràdio. Hi ha anuncis, hi ha els dos candidats, el de dretes i l’esquerranós, i el locutor...
Obeses són un dels grups més originals, ambiciosos i bons que hi ha al nostre país. Tenen molt poc a veure amb el que fan els altres. Feu-me cas i escolteu-los. No m’equivoco. Obeses. Zel. Ara mateix.
