La Diagonal del tot o res

L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat les obres per arreglar els carrers perquè aquesta tardor funcionin algunes línies de la nova xarxa d'autobusos. L'objectiu és permetre que uns quants itineraris guanyin velocitat comercial, és a dir, que el temps de viatge s'escurci. En un temps marcat per les dificultats inversores de les administracions, aquesta decisió és encertada, ja que per millorar l'autobús no calen grans instal·lacions fixes. L'atractiu del transport públic augmentarà i és possible que els efectes siguin immediats. Diguem d'entrada, doncs, que la mesura té el meu suport. Però... sempre hi ha un però!

Entre les primeres línies que es posaran en servei cap no fa la Diagonal de punta a punta. M'ho temia. Mirin: fa més de deu anys que es parla de sacsejar les línies d'autobusos de Barcelona. Els que n'han fet bandera anuncien que la seva intenció és la completa remodelació de la xarxa, perquè la consideren poc racional, i l'establiment d'un model ortogonal format per un sistema de línies perpendiculars seguint els carrers de direcció mar-muntanya (V) i els transversals (H). Quan vaig veure el gràfic que l'ARA publicava el 26 de juny vaig comprendre alleujat que aquest model no s'aplicaria dràsticament. Entre les cinc primeres línies n'hi ha una amb el signe D: segueix el biaix de la gran directriu rectilínia formada per la carretera de Sants i el Paral·lel. Voldria creure que la nova xarxa de busos no és l'inici d'una completa remodelació sinó més aviat l'inici de nous corredors principals amb autobusos més ràpids que els actuals. I aleshores, encara amb més motiu, em pregunto per què la Diagonal no hi és.

Benvolgut alcalde Trias, si en els seus anys d'estudiant hagués hagut d'anar a la Zona Universitària, probablement li hauria tocat agafar el bus 7. El mític 7 fa avui el mateix itinerari que aleshores: baixa per la Diagonal, la Diagonal esplèndida, però trenca per Balmes i gira a la Gran Via. Evita el tram de la -diguem-ne- Baixa Diagonal, la diagonal entre la plaça Mossèn Jacint Verdaguer i les Glòries, per on curiosament no circula cap línia d'autobús. Ni aleshores ni ara! Malgrat els nous establiments del 22@ al Poblenou, encara cap línia d'autobús connecta la Nova Diagonal, la del Poblenou, amb la Diagonal esplèndida passant recte i directe per la Baixa Diagonal. No hi ha l'excusa de la redundància amb el metro: bé sabem que no n'hi ha ni se l'espera. ¿Que potser es dubta que hi hauria prou demanda? ¿En què quedem? Als responsables municipals que van decidir unir els tramvies per fer anar aquest mitjà de punta a punta jo els hauria aconsellat, si s'haguessin deixat, que comencessin per una línia d'autobús. Amb una mica d'empirisme pràctic potser s'haurien estalviat més d'un daltabaix i ara no estaríem empantanegats amb el tot o res.

Un assumpte com aquest no és només qüestió de línies de bus. Té una dimensió més general perquè, d'acord amb el professor Kevin Lynch, afecta la imatge de Barcelona. Fa quinze anys, obrir l'avinguda Diagonal al districte de Sant Martí fins al Fòrum va permetre comprovar que, malgrat el gran tap de Glòries, a Llevant sorgia una potent ciutat terciària i de serveis. El cor d'aquesta nova ciutat, anomenat 22@ per simplificar, no es connecta a la ciutat central ni pels carrers tradicionals del Poblenou ni pel litoral, sinó per la Diagonal. Precisament perquè l'enforquilla, el 22@ es llegeix com una fita connectable simbòlicament i funcionalment a la ciutat central. Per tant, la missió de reforçar amb decisió la seva continuïtat és essencial si es vol que el Poblenou no evolucioni com un bolet sinó com un part de la ciutat integrada al cor metropolità. Per dir-ho en termes de topologia sui generis , Barcelona pot guanyar múscul com a capital si sap articular les noves peces als motors centrals.

L'avinguda Diagonal orienta amb un gest singular des de la maresma del Besòs fins als contraforts de Sant Pere Màrtir pel Collblanc, tot apuntant la vall baixa del Llobregat. Un gest fantàstic de la gran geografia intuït per Cerdà, de la mateixa manera que a París, Maria de Mèdici va intuir l'eix ponent al segle XVII, Le Notre el va saber construir i els últims presidents l'han culminat amb La Défense. Cal donar visibilitat a la Diagonal i no perdre cap oportunitat de tenir-la present. Per exemple, amb un autobús que circuli de punta a punta i que quan passi per les Glòries, de moment, vagi en línia recta com haurien de poder fer els vianants i els ciclistes. Siguem realistes i modestos, d'acord, però no curts de gambals.