Opinió 20/09/2014

Lliçons escoceses

i
Josep Ramoneda
2 min

“Podria haver prohibit el referèndum -ha dit David Cameron-, però sóc un demòcrata i he preferit que els escocesos parlessin”. En qui devia pensar? Segur que a Cameron no li va agradar gaire que Rajoy fiqués el nas en el referèndum d’Escòcia i no ha perdut l’oportunitat d’enviar-li un missatge. Cameron permet votar, Rajoy ho prohibeix. Cameron encarrila els canvis al Regne Unit, Rajoy opta perquè l’embolic s’allargui indefinidament. La coincidència de la victòria del no a Escòcia amb la convocatòria de la consulta catalana i la seva posterior prohibició per part del govern espanyol, fa que Rajoy hagi de carregar inevitablement amb aquesta comparació. És la societat de la imatge.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Que Europa hagi estat pendent del vot de quatre milions i mig d’escocesos és un símptoma de la seva fragilitat: incapaç de resoldre els seus problemes de governança, amb unes institucions cada cop més allunyades de la ciutadania, un estat del benestar en recessió i importants dificultats en el pla internacional. Els pares d’Europa volien “posar els fonaments per fer realitat l’ideal d’una Europa unida. Ara hem passat de la reconstrucció al desbast i al desmantellament”, començant per l’estat del benestar, escriu Petros Màrkaris. Com diu Fernando Vallespín, els estats “ja no ens protegeixen” -ni ens representen, afegiria jo- i “el capitalisme financer i Brussel·les ens han desposseït”. Per això, la ciutadania busca vies de reconeixement i de veu. La democràcia europea és massa vertical i caldria fer-la horitzontal. Però els governants prefereixen desqualificar els que es queixen amb les etiquetes recurrents de nacionalistes, populistes o antisistema, i seguir igual. Si donar la paraula a la gent els fa pànic, i han considerat Cameron irresponsable per haver-ho fet, com podem pensar que cediran poder?

Escòcia també ens ha dit que no és fàcil acumular prou capital polític per a la secessió. En societats benestants, la defensa de l’ statu quo sempre juga amb avantatge: la gent té por del que no coneix. Ha sigut la carta de Cameron, la que Rajoy no ha tingut coratge per jugar.

stats