Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Minifeines i treball a temps parcial

Opotser hauria d'haver escrit "Minitreballs i feina a temps parcial"? No és pas el primer cop que miro de precisar aquesta difusa frontera. Perquè si bé és cert que és igual treballar que fer feina, no ho és que feina i treball siguin paraules intercanviables.

El treball és abstracte, neutre, objectiu, oficial; i la feina, concreta, emocional, subjectiva, col·loquial. Per això busquem feina, anem a la feina, tenim companys de feina i, en canvi, hi ha oficines de treball, llocs de treball, inspectors de treball.

És un matís que ens separa del castellà, en què trabajo té tots dos sentits, tot i que el DIEC2 ajuda poc a mantenir-lo incloent a l'entrada treball "cercar treball" o "un obrer sense treball", uns usos que, si bé és segur que són vius en certs dialectes, potser no haurien de ser estàndards.

En l'ensenyament i en les obres públiques, treball funciona com a nom comptable ("He de presentar set treballs", "Els treballs continuen"), però en el món laboral no.

Al llarg de la vida laboral podem tenir diferents feines ("Abans tenia una feina molt bona"), però no diferents treballs. De fet, tenir un treball és tenir un atac o desmai sobtat.

I és per això que podem tenir una feina a temps parcial però legislem sobre el treball a temps parcial, com a concepte; i que hi ha minifeines i no pas minitreballs. El terme ve de l'anglès minijob , en què job també és un nom comptable enfront d'un work incomptable.

En castellà, en canvi, sí que en poden dir mi nitrabajos , però es decanten per dir-ne miniempleos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT