Quina part de "busco pis nou" no han entès?

COM QUE JA hem esgotat les metàfores del divorci i de l'emancipació del fill, ho provo amb un pis d'estudiants. Suposem que un dels rellogats estudia tercer i des de primer que s'hi sent incòmode. No sap ben bé per què, però paga una mica més que els altres, té l'habitació petita, li toca fer el sopar més dies i anar més al súper. I del pollastre sempre li toca l'ala. Ho portava amb prou dignitat fins que es va anar adonant que a sobre l'acusaven de golafre i d'insolidari i li retreien l'accent de poble. I el noi té el seu orgull, l'ofèn aquesta pèrdua de respecte. Cada inici de curs hi ha hagut una promesa de revisar les condicions, a vegades s'han posat d'acord, però al final no es compleix mai el que pacten. Fins i tot n'han fet broma, de com passen el ribot pels seus acords interns. Aquest inici de tercer el xicot els ha anunciat que el curs que ve el farà en un altre pis. Se n'han enrigut, li han dit que no en trobarà cap, l'han amenaçat, i li han dit que per molt que els faci xantatge no tindrà ni pit ni cuixa de pollastre. Està ben desconcertat. Uns companys misteriosos de la mateixa universitat, però d'una altra facultat (fan quart d'econòmiques), li auguren que aviat li donaran una habitació mitjana i repartiran el pollastre per sorteig, tot perquè no marxi, però no sap pas d'on ho treuen. Passa el contrari. Ahir els del pis el van cridar per dir-li que no pensen canviar cap condició, què s'ha cregut. Ell els va avisar que de fet ja està negociant un pis petit per a ell solet, a la mateixa escala de veïns. Però noi, o no l'escolten, o no l'entenen.