Retrobant Vicent Andrés Estellés

Celebrem la que sens dubte ha estat la millor notícia d’aquest estiu: la publicació del primer volum de la nova edició de l’obra poètica completa de Vicent Andrés Estellés. L’editorial Tres i Quatre ha decidit tirar endavant una d’aquestes iniciatives que prestigien no tan sols un segell sinó també tota una cultura: la posada al dia de l’obra d’un dels poetes més importants que han escrit en llengua catalana en els últims cent anys, i de retruc, la renovació per als lectors d’accedir a aquesta obra en una edició que no estalvia els esforços ni els honors que fan al cas.

Els professors Vicent Salvador i Josep Murgades dirigeixen el projecte, que, atesa la densitat de l’obra estellesiana, trigarà (segons anuncia l’editora Laia Climent) quinze anys a completar-se. A més d’ells, el també professor Ferran Carbó ha tingut cura d’aquest primer volum, que conté el material corresponent a llibres de referència en la poesia de Vicent Andrés Estellés com Ciutat a cau d’orella, Donzell amarg, La nit, L’Hotel París i La clau que obri tots els panys, entre d’altres. Ferran Carbó hi afegeix un pròleg extens que és una delícia de coneixement i d’estima envers l’obra estellesiana, i el volum proposa (com serà la norma de tota la col·lecció) una edició revisada i definitiva del text original, que el fixa des del punt de vista filològic i el reordena pel que fa a la cronologia (però prescindint de l’aparat crític a peu de pàgina per no enfarfegar-ne la lectura). A més d’això, el volum té un disseny francament bell, amb una coberta tipogràfica que inclou la signatura autògrafa del poeta de Burjassot.

Ara fa set anys, quan l’Institut Ramon Llull (llavors sota la direcció d’Emili Manzano) va proposar a Lou Reed muntar un recital de poesia catalana traduïda a l’anglès, va posar a disposició de l’autor de Walk on the wild side un catàleg prou extens de poetes moderns de la nostra literatura. Lou Reed no va tenir cap mena de dubte: es va enamorar de seguida del mallorquí Blai Bonet i del valencià Vicent Andrés Estellés, dos autors que va veure que connectaven directament amb la seva pròpia visió del món i de la literatura. El fet pot semblar una anècdota a compte dels gustos d’una estrella del rock, però va més enllà. Sofisticat però primari, delicat però salvatge, culte però instintiu, torrencial i de vegades contradictori, sempre partidari de la vida i de la seva exaltació, alegre i tràgic a l’ensems, Vicent Andrés Estellés era i és perfectament capaç d’estendre un pont de talent, goig i sensibilitat que vagi des de Burjassot fins a Brooklyn, i més enllà. Si hagués escrit en castellà s’hauria dit Pablo Neruda, si ho hagués fet en anglès potser hauria signat com a Ezra Pound, si hagués estat polonès s’hauria pogut assimilar a Czeslaw Milosz. Però era valencià de Burjassot, i és un dels millors poetes europeus del segle XX. Descobrim o reunim-nos novament amb Vicent Andrés Estellés a través d’aquesta magnífica nova edició que ara se’ns ofereix de la seva obra.