23/10/2012

Rubalcaba s'amaga en el pitjor moment per al PSOE

2 min

El març passat, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va comparèixer a la seu de Ferraz després de la inesperada victòria de José Antonio Griñán a Andalusia. Ahir, però, després de la debacle socialista a Euskadi i Galícia, va ser la seva número dos, Elena Valenciano, la que va donar la cara. Es tracta d'un símptoma clar de la descomposició que viu el PSOE, en caiguda lliure electoral, amb una direcció política erràtica i amb cada vegada més exvotants que votants. Les xifres d'ahir són esfereïdores: els socialistes van perdre un 33% dels sufragis a Euskadi i un 44% a Galícia. En general unes pèrdues que multipliquen per tres les que va patir el PP.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Davant de la catàstrofe, Valenciano va fer una lleu autocrítica, va descartar dimissions i es va limitar a dir que la solució passava per accelerar els canvis que ja estan en marxa. La realitat, però, és molt més complexa. El PSOE té un greu problema d'identitat política combinat amb un lideratge fràgil i associat al passat que, en el pitjor moment del partit, s'amaga i defuig responsabilitats. Els socialistes necessiten una autèntica catarsi, una redefinició a fons del projecte i una renovació de cares que el faci creïble. Però ni les velles glòries felipistes ni les restes del zapaterisme (almenys fins que no facin una forta autocrítica dels vuit anys de govern del polític lleonès) semblen en condicions de redreçar el rumb d'una nau que s'enfonsa.

A Catalunya la crisi del PSOE repercuteix en un PSC en retrocés i a la deriva almenys des del 2010. Els socialistes catalans estan immersos en la seva pròpia transició nacional i social i, tot i que han fet passos importants, arriben molt tocats a les eleccions del 25-N. Aquests comicis poden ser el cop de gràcia que els obligui a un cop de timó. Si, com apunten les enquestes, la suma d'ICV i ERC els supera, el PSC haurà d'accelerar el seu procés intern per no quedar definitivament despenjat i desconnectat del tronc central del catalanisme.

stats