Demà dissabte l'ARA recordarà que fa vint-i-cinc anys ens va deixar en Pere Quart, amb vint-i-cinc versos del seu Bestiari , il·lustrats per Xavier Nogués. Un a cada doble pàgina, perquè cada cop que gireu full pugueu fer un tast del seu enginy descrivint la nostra fauna. Recordarem que la natura, diligent, ens procura una bèstia per a cada molèstia.
Entre els setze i divuit anys vaig estar enganxat del tot a la poesia de Pere Quart. Recitava el "bondadós suïcidi de circumstàncies", el meu preferit de llarg, aquell tan agre que quan és a punt de tenir un final dolç el remata amb un "diria potser un poeta". Tot i que no em va servir mai per lligar (els que tiraven de Salvat Papasseit em passaven la mà per la cara), no li vaig tenir mai en compte. El vaig poder conèixer breument, vaig plorar-lo fa un quart de segle, recordo amb emoció l'homenatge a la Universitat de Barcelona, i com ja vaig dir ara fa dotze anys en recollir-lo, considero el Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira el guardó més ben dotat de tots, perquè porta el seu nom. Segur que als nens, i als grans, us agradarà repassar el Bestiari , però de seguida que acabeu amb el diari (i el guardeu, almenys jo ho faré) busqueu el poemari Circumstàncies (allà hi ha el bondadós suïcidi) o Vacances pagades , o com a mínim l'antologia. Compromís, sensibilitat, ironia, contundència i, quan cal, mala llet.
