Publicitat
Publicitat

"Sóc una kamikaze"

34 anys. Damunt els talons, l'elegància li dura dos segons: diu que és tan gràcil com pocatraça i que com a model no ha sigut mai la millor. Li agrada fer el ridícul i sempre té fred. Ha deixat de fumar i no hi pensa tornar. Li agraden els reptes i sempre comença la casa per la teulada. Deixa les coses per a l'últim moment i té paciència fins que diu prou.

Ella arriba primer. Creua les cames, es recol·loca les Rayban negres i escriu un missatge. Té les cames i els cabells llargs i el saber estar dels elegants. És de la raça dels bells. Martina, què tens de bèstia? Sóc una mica gamberra. Faig, i després arreglo els desperfectes. Sempre? Tant com puc. Com més gamberra, més feliç? Sí. No vull perdre mai aquest vessant canalla. Sóc molt impulsiva: magrada arribar als llocs i després comprar-me el bitllet. Arribar per tornar a marxar? Sí. Tinc molta paciència, fins que dic prou. Quan no vull ser-hi, ja me n'he anat.

PREVISIBLE, NO AVORRIDA. De prop, la Martina guanya. La bellesa de les petites imperfeccions: real i inesgotable. Et cuides molt? No; cuidar-se és poc pràctic. T'estimes molt? Alguns dies sí. I els altres? Em faig la vida impossible. Com ho aconsegueixes? Fent-ho tot transcendental. Et coneixes gaire? Sí. Sóc molt òbvia; i em rebenta confirmar-ho cada mes. Matemàticament òbvia? Sí: amb l'agenda al davant, ploro els dies que toca plorar, i incendio els dies que s'ha d'incendiar: funciono a cop de manual. Sempre ets tan previsible? Previsible però no avorrida: sóc un cul inquiet, previsiblement; una aventurera, previsiblement; i em poso en merders, previsiblement. És difícil estar al teu costat? Pot ser; però sempre he pensat que si no pots amb la meva pitjor faceta, tampoc et mereixes la millor.

UN HÍBRID PERFECTE. Quan pensa, la Martina deixa la boca entreoberta. Carnal. Quant dura la vida d'una model? La vida d'una model s'acaba ara fa 10 anys. Com has aconseguit sobreviure? Amb una mica de sort, perseverança, somriure i agraïment. Ser guapa t'ha obert o tancat més portes? Me les ha obert: gràcies a això puc jugar a ser columnista i fer d'actriu. Què et surt millor? Sóc un híbrid capaç de fer moltes coses i aprovar justet. L'híbrid funciona, mira: per ser model no escric del tot malament. Però i si només fossis periodista? Llavors les meves columnes no serien bones. Quantes vegades t'han preguntat si les escrivies tu, les columnes? Moltes, i és un elogi.

SALTS AL BUIT. L'he vist tants cops que me la conec de memòria. Però en moviment i a mà, la redesecobreixo. Què tens ara que no tenies abans? Sóc més completa. I què has perdut pel camí? M'agradaria no deixar de ser una kamikaze. És millor no pensar en el que diran. Amb què has arriscat, tu, a la vida? He fet molts salts al buit, tot i que llavors m'he adonat que portava paracaigudes: tenir un fill és un risc; marxar a viure a l'estranger és un risc; tornar quan tothom et diu que et quedis n'és un altre, i fer tele i escriure una columna quan no tens ni idea de com s'escriu també és fer un salt al buit.

PASSIÓ I RUTINA. Has conegut la passió? Sí. Descriu-me-la. És sentir que totes les parts de tu encaixen i alhora estàs a punt d'explotar. És brutal. En què et mous millor: en la passió o en la rutina? La passió permanent és impossible: em moc bé en la rutina provocant moments de passió. Has estat casada i separada, quin és el teu estat natural? Amb parella i família. La soledat és sinònim de llibertat? No. La soledat és esclava. Jo vull decidir si estic sola o no. No vull trobar-m'ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT