El país no es mereix un Parlament ple d'imputats
El Parlament de Catalunya ha vist créixer en els últims dies, de manera alarmant, el nombre de diputats imputats. Al ja conegut i incomprensiblement etern cas de Ferran Falcó, imputat en el cas Adigsa, que data dels governs de Jordi Pujol, ara s'hi ha sumat el del socialista Daniel Fernández i el dels convergents Xavier Crespo i Oriol Pujol. Aquest últim suposa un cop molt fort per a la principal formació política del país, CDC, que ara està embrancada en un procés sobiranista d'alta dificultat.
Pujol ja havia advertit que no seria "cap nosa per al procés" i ahir va actuar amb rapidesa. Poc després de rebre la interlocutòria del TSJC, el fill petit de l'expresident Jordi Pujol va anunciar que delegava les funcions com a secretari general del partit i com a president del grup parlamentari. La decisió es basa en la convicció que la imputació de Pujol serà transitòria i que en un període relativament curt de temps s'esvairan els dubtes sobre la seva honorabilitat i podrà tornar a exercir les seves funcions. CDC, doncs, entra ara en un impàs, en una etapa d'interinatge, a l'espera de com es desenvolupi el calendari judicial.
La imputació d'Oriol Pujol no és una bona notícia. No ho és per al país, que veu com un polític de primera fila està acusat amb indicis versemblants d'haver comès un delicte de tràfic d'influències. No ho és per al procés, al qual diu que no vol perjudicar. I no és bo per a CDC, que es queda sense un lideratge fort en un moment crucial, quan és més necessari que mai ampliar la base social del sobiranisme i fer pinya al voltant del projecte d'Artur Mas.
Tot i així, el més important és que la ciutadania percebi que s'actua amb contundència contra els indicis de corrupció. I en aquest sentit no resulta especialment instructiu que la nòmina del Parlament que ha de conduir Catalunya cap a la consulta sobre l'estat propi es vagi omplint d'imputats i de sospites d'irregularitats. El país no s'ho mereix.
