Dimarts passat va fer 10 anys de la fundació de Facebook, la xarxa social per excel·lència. Aquesta és la data en què la majoria d'experts situen l'explosió de l'era 2.0, tot i que abans havia nascut la Wikipedia i el fenomen dels blogs. Sigui com sigui, i al marge de l'aniversari, el principal canvi que comporta el paradigma 2.0 és que situa l'usuari al centre de la xarxa, ja que es converteix ell mateix en emissor de continguts al marge dels mitjans convencionals, siguin vídeos de YouTube, piulades a Twitter, fotografies a Instagram o entrades a la Wikipedia. Totes aquestes aportacions són fetes per individus que decideixen formar part lliurement d'una xarxa concreta per compartir informació o experiències personals. La xarxa fa que l'individu sigui avui més social que mai, perquè està més connectat que mai.
El cas de la Wikipedia és paradigmàtic. Milers de persones a tot el món col·laboren per construir l'enciclopèdia més gran del món, que s'actualitza al segon, i ho fan de manera desinteressada com un gran projecte col·laboratiu per fer accessible el coneixement arreu. La possibilitat de compartir i col·laborar ha fet de la xarxa una potent eina democratitzadora que ha tingut un paper central en revolucions polítiques com les viscudes al nord d'Àfrica, a Turquia o ara a Ucraïna.
La xarxa, però, també té els seus riscos. El fet que tothom pugui emetre informació la converteix en un focus de desinformació que és aprofitat de vegades de manera espúria. De la mateixa manera, cada clic que fem ens exposa com a individus (la nostra empremta digital es pot fer servir amb fins comercials) i ens fa més vulnerables als sistemes d'espionatge, com ha posat de manifest el cas Snowden.
Però sobretot la xarxa ha fet que la societat sigui més transparent que mai, que sigui pràcticament impossible amagar informació, de manera que objectivament és més difícil enganyar el ciutadà o ignorar-lo en el procés de presa de decisions. La xarxa té perills, però empodera el ciutadà, redueix les distàncies socials i les jerarquies, i fa, en definitiva, que el somni d'una autèntica democràcia participativa sigui més a prop.
