Per Sant Jordi també podeu comprar llibres d'història. De fet, és aconsellable fer-ho: comprar i llegir bons llibres d'història, ara que els revisionismes, els negacionismes i els pseudohistoriadors tornen a ocupar tribunes i espais als mitjans, a més d'inundar les xarxes socials. La història és un dels sabers més decisius en la construcció de les societats i les civilitzacions: sense saber d'on venim no podem saber on som ni qui som, i estem més exposats als relats mentiders, interessats i –aquests sí– adoctrinadors, que a alguns els interessa escampar per prendre el control del poder.
Han arribat fa poc a les llibreries dos llibres excel·lents per entendre què van ser el franquisme i el nazisme, i per comprendre el perill que representa l'auge dels nous feixismes i ultradretes. Es tracta del volum El franquisme, de Josep Fontana, publicat per Eumo, i de l'assaig Els irresponsables, de Johann Chapoutot, publicat per Angle amb traducció d'Andreu Gomila.
A cura de l'historiador –i deixeble de Fontana– Jaume Claret, El franquisme aplega conferències i altres textos d'un dels historiadors catalans més destacats de la segona meitat del segle XX, i un dels que van analitzar el règim franquista de forma més penetrant i incisiva, com va ser Josep Fontana. La lectura d'aquest llibre, que combina el rigor amb la bona escriptura que era marca de la casa, desmenteix i invalida les visions relativistes, nostàlgiques i amables sobre els quaranta anys de la dictadura que es divulguen des de partits com Vox o fins i tot el PP, i des dels seus entorns intel·lectuals i mediàtics. Fontana descriu amb precisió diversos aspectes fonamentals del règim, des de la creació i l'engrandiment de la figura del Caudillo fins a les idees que va aplicar el franquisme en economia, passant per la implicació de l'Església espanyola en la governança del règim, altrament coneguda com a nacionalcatolicisme. Una mirada àgil, però en profunditat, a l'Espanya negra, i, per descomptat, furiosament anticatalana, que la dreta nacionalista actual vol retornar al poder. Una Espanya que, contra el que sovint es vol fer creure, no està gens llunyana en el temps.
Els irresponsables du un subtítol aclaridor (Qui va portar Hitler al poder?). El seu autor, el professor d'història contemporània a la Universitat de la Sorbona Johann Chapoutot, explica com l'arribada de Hitler al poder mitjançant eleccions no va ser fruit de la casualitat, sinó de la concurrència d'un seguit de poders (econòmics, empresarials, financers, mediàtics) que estaven convençuts que un govern del Partit Nacionalsocialista seria útil als seus interessos. Aquests prohoms de la societat alemanya també estaven segurs que sabrien dominar fàcilment un individu com Hitler i evitar que es descontrolés i cometés excessos. Ja sabem com va acabar tot plegat, i els paral·lelismes amb tots aquells que pretenen blanquejar i normalitzar Trumps, Netanyahus, Mileis o Melonis amb l'argument que han estat votats són tan clars que no cal subratllar-los.
