Colau promou una crida a unir l’esquerra de Barcelona
Impulsa un projecte electoral que busca el suport d’ICV, EUiA, la CUP, Forcades i moviments socials
BarcelonaFa un mes Ada Colau va renunciar a seguir sent la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). I des de llavors ha inaugurat una nova faceta de treball polític, el primer fruit de la qual veurà la llum aviat. Serà probablement a finals d’aquest juny o, a tot estirar, durant el juliol quan, segons diverses fonts implicades en aquest procés, Colau farà pública una crida a impulsar una candidatura d’esquerres a l’Ajuntament de Barcelona que aspiri a reunir els suports d’ICV, EUiA, la CUP, Procés Constituent i Podem, però també de moviments socials, plataformes, entitats i sindicats. No ho farà sola, ja que en els treballs que fa setmanes que duen a terme els impulsors d’aquesta crida hi ha també implicades altres persones d’àmbits acadèmics, polítics i socials diversos pròxims a l’esquerra alternativa, tot i que Colau en serà la cara més mediàtica. Fins i tot alguns ja apunten que ella podria ser la cap de llista si fructifiqués la iniciativa, tot i que aquesta qüestió encara no s’ha tractat en ferm.
El projecte, en tot cas, està en una fase molt embrionària i la crida encara ha de superar dificultats evidents, segons reconeixen algunes fonts. Ara bé, a diferència de la invitació de Procés Constituent a pactar una coalició amb ICV-EUiA i la CUP per a les eleccions catalanes -que va ser rebuda amb fredor per la formació que David Fernàndez lidera al Parlament-, la iniciativa en què Colau està implicada es planteja amb l’objectiu de constituir una candidatura des de zero. “Des de baix, no una sopa de lletres i sigles”, apunta un dirigent d’una de les forces implicades en les converses. Els militants dels partits podrien participar en el projecte i els partits hi donarien suport, però el resultat buscat del procés no seria una suma de partits sinó una candidatura nova.
D’aquesta manera, Colau i els altres impulsors de la crida esperen salvar les desconfiances i recels històrics entre ICV i la CUP com a formacions i, a més, pretenen que la fórmula serveixi per sumar al projecte activistes i persones no afiliades a cap partit o vinculades a moviments socials o sindicats. Ara bé, això també comporta algunes dificultats o contradiccions que caldria esquivar. Per exemple, obligaria les cúpules dels partits a renunciar a les seves sigles i al control de la campanya a favor del nou subjecte. De la mateixa manera, ¿a favor de qui sumarien els vots de la llista en el repartiment de diputats a la Diputació de Barcelona? Són aspectes que cada partit haurà de valorar a partir del moment en què es faci la crida.
De fet, els partits interpel·lats estan assabentats de la iniciativa, i per ara es mouen entre la satisfacció amb el projecte i les ganes d’escoltar la proposta concreta que en sorgeixi. Colau i els altres impulsors no volen que la crida els agafi en fred i que es tanquin a participar-hi. El repte de vertebrar les esquerres, de fet, ja l’han proclamat de cara a fer front a Xavier Trias (CiU) en les pròximes municipals diverses forces. ICV-EUiA, per exemple, ha organitzat trobades amb l’objectiu de vertebrar un front comú dels partits i moviments de l’esquerra. Els ecosocialistes no amaguen que treballen per “una confluència àmplia” i que estan disposats a fer renúncies -són l’únic partit involucrat que actualment té regidors al consistori- en bé d’aquest projecte global. La CUP va proposar al gener la constitució d’un front electoral ampli amb la participació dels “moviments i lluites populars de Barcelona”. Al març van treballar-ne les bases en la primera Trobada Popular Municipalista organitzada per la formació.
Qui no s’hi ha involucrat per ara és el Parlament Ciutadà, el projecte de l’exregidora Itziar González, concebut com un contrapoder. Aquesta iniciativa no s’ha sumat als primers passos de la crida perquè defensa un treball que pugui complementar la política convencional. Al seu torn, Jordi Martí, després de perdre les primàries del PSC a la ciutat, va oferir la seva plataforma, el Moviment Barcelona, per intentar llançar un projecte aglutinador de l’esquerra. Tot i això, alguns involucrats remarquen que la crida que s’està gestant es mou de baix a dalt, sense protagonisme de sigles.
Objectiu: guanyar les eleccions
En tot cas, totes les fonts apunten que la iniciativa encara és incipient, tot i que hauria de veure la llum aviat per tenir temps de madurar. Un breu document en detalla els principals aspectes, i es titula simptomàticament Guanyem Barcelona. “El repte no és guanyar dos regidors més, sinó guanyar les eleccions, i això tindria una repercussió política potent”, explica un dels implicats més optimistes. En tot cas, els impulsors constaten que l’èxit de Podem i la “situació excepcional” permeten aspirar a uns grans resultats si s’aconsegueix quadrar el sudoku de partits i espais socials i s’hi impliquen “referents morals i gent nova i no cremada”. El nom de Colau apareix, per a molts, com a primera opció per ser cap de llista, tot i que ella encara no s’ha pronunciat.
Tot i que el projecte es gesta a foc lent, Colau va apuntar en el comiat com a líder de la PAH que no aniria a cap partit, però va cridar a “impulsar altres espais de confluència on unir forces per canviar les regles del joc” que tinguessin “una expressió electoral”, i es va mostrar “encantada de donar suport i participar de processos amplis que plantegin un canvi real”. Contactada per l’ARA, Colau va deixar clar que per ara no negocia cap llista electoral.
