Diàleg per retocar la Constitució

SitgesMariano Rajoy va aterrar ahir a Catalunya amb un missatge tan inflexible com sempre amb la consulta, però amb una mesurada ambigüitat sobre la seva predisposició a explorar reformes institucionals que permetin desactivar el xoc territorial. Va entreobrir la porta a una revisió de la Constitució; això sí, amb molts peròs i sense cap compromís concret. El president del govern espanyol clausurava les jornades del Cercle d’Economia a Sitges i, tot i preparar-se una intervenció per escrit de 17 folis sobre els símptomes de millora de l’economia espanyola, va haver de referir-se al plet català.

Va ser el president del Cercle, Antón Costas, amfitrió i presentador de l’acte, qui el va empènyer a parlar-ne. Després de fer-li notar el “malestar” dels catalans i la sensació d’“esgotament” de la Constitució del 1978, Costas va emplaçar-lo a moure peça per evitar la trencadissa: “Atreveixi’s a rebutjar les forces immobilistes”. Tal com havia fet dos dies abans davant d’Artur Mas, Costas va defensar una consulta “legal, acordada i ben informada”, però va quedar clar que la seva aposta passa per una reforma política que resolgui l’encaix català. I va alertar Rajoy de les conseqüències de la inacció: “La temptació de no fer res ens aboca a una solució d’extrems”.

“Mas no em va trucar”

Les apel·lacions a evitar immobilismes van desconcertar un Rajoy que, davant dels centenars d’empresaris catalans que l’escoltaven, es va esforçar a rebatre els que l’acusen d’enrocar-se en el no a tot. D’entrada, va voler deixar clar que l’abisme polític que el separa de Mas va veure’s agreujat quan el president de la Generalitat va anunciar, el 12 de desembre, la data i la pregunta de la consulta sense informar-ne abans la Moncloa. “Me’n vaig assabentar pels diaris, no em va trucar”, va queixar-se el cap de l’executiu central. I va ironitzar que si els dos governs van camí de la col·lisió és perquè “algú va per la via equivocada”.

Fet aquest retret, Rajoy va mostrar-se disposat a reprendre els canals de comunicació i “escoltar” el que li “vulguin plantejar”. Ara bé, va posar-hi condicions. La primera, que les converses es facin “amb transparència, amb llums i taquígrafs”. Mas fa gairebé sis mesos que va reclamar-li una reunió discreta per discutir, sense pressió mediàtica, possibles alternatives al xoc institucional, però Rajoy fins ara s’hi ha negat. Una segona condició: que el diàleg se cenyeixi a qüestions “dins de la llei”. Passada pel descodificador, la frase representa un advertiment a Mas que no tolerarà cap mena de referèndum sobre la independència de Catalunya. Ni tan sols creu que Mas sigui capaç de desafiar-lo amb un decret de convocatòria. “Ho veig impensable”, va dir.

De què està disposat, doncs, a conversar amb el president de la Generalitat? Ahir, El Mundo i El Periódico publicaven que dins del govern espanyol van sorgint veus favorables a abordar una reforma de la Constitució. De fet, quatre ministres hi donen voltes i n’hi ha dos que ja estarien preparant informes sobre l’abast que podria tenir la reforma. A més de la qüestió successòria de la Corona espanyola o la redefinició del Senat, s’aprofitaria per buscar una entesa amb Catalunya en finançament, inversions i llengua. Les converses, però, no començarien fins que Mas hagi constatat que la consulta no pot fer-se.

A Sitges, Rajoy no va donar-ne detalls, però sí que va semblar que estovava la seva negativa a abordar una reforma que, el dia abans, Soraya Sáenz de Santamaría havia rebutjat de pla. Rajoy va dir que ell “no es nega” a parlar-ne, sempre que abans s’acoti quin abast tindrà i cap a quin model territorial -federalisme simètric o asimètric- es vol tendir. Va recomanar, però, que ningú es faci gaires il·lusions, perquè no pensa treure “cap conill del barret” per satisfer els sobiranistes. Rajoy es resisteix a fer cap oferta concreta d’encaix a Catalunya.