Política 07/11/2014

Guia pràctica per al 9-N: preguntes amb resposta

Qui hi pot participar? On es vota? Com funciona el registre? Totes les claus del nou procés participatiu de diumenge

Ara
8 min
La urna i la papereta per al 9-N / EFE

BarcelonaEl 9-N s'ha reconvertit en un gran procés de participació ciutadana sobre el futur polític de Catalunya. El Govern continua endavant amb l'alternativa a la consulta, tot i la nova suspensió del Tribunal Constitucional. El nou 9-N se sustenta en una nebulosa jurídica i pivotarà sobre el voluntariat -més de 40.000- i l’empoderament de la Generalitat per fomentar la participació ciutadana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquesta és la guia pràctica sobre la nova versió del 9-N:

Què es fa el dia 9 de novembre?

Tot i que en un principi Artur Mas s'hi va referir com a 'consulta', en la roda de premsa de dimecres la vicepresidenta Joana Ortega va evitar en tot moment el terme. Segons diu la web oficial del nou 9-N, actualitzada després que el TC la suspengués: "El dia 9 de novembre de 2014, el govern de la Generalitat de Catalunya obre un procés de participació ciutadana en què els catalans i les catalanes i les persones residents a Catalunya poden manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya". Curiosament, a les paperetes del procés participatiu –que estaven impreses segons el decret suspès pel TC de la consulta original del 9-N– sí que hi figura la paraula 'consulta', tal com ja ha denunciat el PP, que ha amenaçat d'impugnar el procés participatiu.

Quin valor tindrà el resultat?

Malgrat que el dispositiu l'organitza el Govern, no és un procés electoral convencional, amb un cens, meses constituïdes, la supervisió dels representants de l'administració, etc. És per això que el procés participatiu, tot i que tindrà un valor polític simbòlic –sobretot la xifra de participació–, no generarà un mandat democràtic. En relació amb la consulta prevista inicialment, la nova jornada té menys locals per votar, un pressupost més baix i basa la seva arquitectura en el voluntariat [9-N, abans i després: set diferències entre la consulta i el procés de participació].

La papereta per al 9-N

Com s'hi podrà participar?

S'hi podrà participar dipositant la papereta en una urna en qualsevol dels punts habilitats entre les 9 del matí i les 20 hores, com en unes eleccions oficials. Els locals i les meses de participació es poden consultar a la web del procés participatiu o trucant al 012. Només caldrà respondre amb un 'sí' o un 'no' a la pregunta: "Vol que Catalunya sigui un estat?". Els que responguin 'no' a la primera pregunta ja no podran respondre a la segona. Però els que optin per un 'sí' a la primera pregunta, a la segona hauran de respondre 'sí' o 'no' a la pregunta: "En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?".

I si el 9-N no és possible participar-hi?

Les persones que per algun motiu no puguin participar-hi el mateix 9-N, tindran temps de fer-ho en alguna de les delegacions territorials de la Generalitat entre el 10 i el 25 de novembre.

Hi ha vot anticipat?

No existeix el vot anticipat en la mesura que no hi ha un registre de votants previ per temor de la prohibició de l'Estat. En aquest cas, però, es podrà votar en un termini de quinze dies posteriors al 9-N.

Quan se sabran els resultats?

Els resultats provisionals es coneixeran el dia 10 de novembre, l'endemà de la consulta, i els definitius se sabran un cop acabi tot el recompte, a partir del 25 de novembre.

On es vota?

Hi haurà 1.317 locals amb 6.695 meses repartits en els 942 municipis que col·laboren en la jornada participativa.

El local de participació es pot consultar a la web del procés participatiu o trucant al 012. Només cal introduir el municipi que consta al DNI, el nom de la via i el primer cognom. Només es pot votar al local participació assignat.

La majoria de punts de participació se situaran en instituts de secundària (els centres són propietat de la Generalitat, a diferència de les escoles públiques, que pertanyen als ajuntaments). El Govern es va posar en contacte per carta amb els consistoris i hi ha hagut converses directes amb els alcaldes per garantir la màxima col·laboració. Un 99,9% de la població no s’haurà de moure del seu poble per votar.

Caldrà registrar-se per participar-hi. Què vol dir això?

La diferència amb la consulta prevista inicialment o amb unes eleccions convencionals és que no hi ha un cens previ (a l'anterior convocatòria era de 5,4 milions de catalans). És una de les parts clau de la nova convocatòria. Els participants s'han de registrar un cop arribin al punt que els pertoqui. Els participants ensenyaran el DNI als punts de votació per poder accedir a les urnes.

Si no hi ha un cens, com se sap on es vota?

A partir del dia 29 d’octubre, a través de la pàgina web de la jornada o bé amb l’ajuda del 012 i dels ajuntaments de cada municipi, els ciutadans sabran el punt de votació que els toca en funció de l'adreça que figuri al seu DNI. "No es parteix de cap registre previ, ni el Govern gestiona cap dada de caràcter personal. El registre es completa amb la voluntarietat de totes les persones que hi participen", va assenyalar la vicepresidenta Ortega en la roda de premsa d'aquest dimecres.

Què passa als pobles que no hi col·laboren?

Hi ha cinc municipis que no col·laboren amb el 9-N alternatiu: Horta de Sant Joan, Pontons, Bausen, Canejan i Arres. El Govern busca solucions perquè els habitants es desplacin al punt de votació més pròxim. Els ciutadans d'Horta de Sant Joan, governada pel PP –que en alguns pobles de Lleida sí que ha cedit locals–, es desplaçaran amb autobús fins a Gandesa per participar-hi.

Qui hi pot participar?

Hi podrà participar tothom que el 9 de novembre de 2014 hagi fet els 16 anys i que disposi d'un document d'identitat (DNI) on hi consti l'adreça de residència en un municipi de Catalunya. Per participar-hi, caldrà mostrar el document d'identitat vigent.

Què passa amb els catalans que viuen fora de Catalunya?

Els catalans que viuen a la resta de l'Estat no podran participar-hi, llevat que al seu DNI hi figuri una adreça de Catalunya. Els que viuen a l'estranger podran participar-hi si disposen d'un DNI amb adreça a Catalunya, o un DNI espanyol o passaport vigent juntament amb el comprovant d'inscripció en el registre de catalans a l'exterior, o bé un certificat del padró d'espanyols residents a l'exterior en què hi consti l'adscripció a Catalunya. Aquí hi ha el llistat dels locals de participació a l'exterior.

Els que estiguin temporalment a l'exterior, també podran votar presencialment en meses instal·lades en diferents indrets del món en el mateix horari. Els residents a l'exterior que vulguin votar a Catalunya, i no tinguin DNI amb adreça al país, podran participar en la seu habilitada al Palau Robert, al passeig de Gràcia, 107, de Barcelona.

Què passa si al DNI hi posa una adreça de fora de Catalunya, d'un domicili anterior?

Els ciutadans que es trobin en aquest cas no podran votar, excepte si figuren al registre de catalans a l'exterior. L'adreça que figura al DNI és l’única que val per determinar el local on s’ha d’anar per participar al 9-N.

Poden participar-hi els estrangers que viuen a Catalunya?

Els nacionals d'altres països de la UE o de l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu i Suïssa hi podran participar presentant un document d'identitat o passaport vigent acompanyat del certificat de registre de ciutadans de la UE, on hi ha de constar tant el número d'identitat d'estranger com l'adreça de residència a Catalunya. Pel que fa als estrangers de països diferents dels de la UE i l'Espai Econòmic Europeu i Suïssa, hauran de presentar un document d'identitat o passaport vigent juntament amb una targeta d'identitat d'estranger on hi consti l'adreça de residència a Catalunya.

Quin és el dispositiu previst?

La principal diferència entre la consulta del 9-N i el procés de participació actual és que la primera es basava en el poder de l'administració –com qualsevol contesa electoral– i el segon es fonamenta en el voluntariat. La convocatòria nova del 9-N requeria 20.000 voluntaris, segons va explicar Mas, i ara ja s'han superat els 30.000. El registre de participants es tancarà dilluns vinent a les dotze del migdia. [Aquí podeu veure els cinc tipus de voluntaris que hi ha previstos].

Quines garanties democràtiques hi ha?

La consulta del 9-N comptava amb una Comissió de Control integrada per set juristes que no es farà servir en la jornada de participació. El Govern s'ha limitat a mostrar-se predisposat, com vol el bloc d'esquerres –especialment la CUP–, a bastir un organisme que vetlli per les garanties democràtiques del procés. El dia que Mas va anunciar la seva alternativa a la consulta ja va avançar que es crearia un consell general de participació per "garantir" la transparència. Pel que fa als observadors internacionals, la vicepresidenta Ortega va explicar que s'estan "rebent peticions" i que se'ls posarà les "condicions" adequades per tal que puguin fer la seva feina el 9-N.

Hi ha perill que la consulta no es pugui fer? Com actuaran el govern espanyol i la Fiscalia després de la suspensió del TC?

"Si la Generalitat no promou actuacions per al desenvolupament de la consulta no autoritzada, no sembla necessari requerir al TC ni als tribunals perquè no hi ha infracció", ha assegurat el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Madrid esquiva la pregunta clau: què farà si després de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir d'aquest divendres l’executiu català manté l’operatiu? La Fiscalia va explicar que es limita a una actitud vigilant per si hi hagués indicis de desobediència, però que no han rebut cap petició de l’Advocacia de l’Estat per actuar. 'Motu proprio', el ministeri públic també podria actuar, per exemple, per demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordeni als Mossos que garanteixin el compliment de la suspensió. El missatge que avui doni la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, després del consell de ministres evidenciarà quin és el rumb. Per Rajoy, treure el 9-N del terreny de joc és prioritari per girar full a una fase que, a parer seu, el tenia lligat de peus i mans. El relat que l’executiu espanyol farà la setmana que ve és que l’estat de dret ha frenat un referèndum encobert i ha conduït el sobiranisme a un exercici de llibertat d’expressió que "ningú impedirà", segons Catalá. El ministre va subratllar, en un avís per a navegants, que el "matís" era rellevant.

Quin és el paper dels Mossos?

La conselleria d'Interior desplegarà un dispositiu de 6.992 agents –4.756 d'específics, més de l'habitual, mobilitzats especialment per a la jornada– que tindran com a missió vetllar per la seguretat ciutadana i garantir la coordinació entre les diferents unitats del cos i amb altres cossos policials. El conseller Ramon Espadaler va deixar clar que els Mossos havien d'atendre el jutge, en cas que hi hagi alguna impugnació. Amb tot, va remarcar que actuarien sempre sota "el principi de proporcionalitat". És una norma bàsica dels cossos policials: hi ha d'haver proporció entre la mesura aplicada i el bé jurídic protegit. D'això es desprèn que els agents no faran servir la força per un incompliment de la llei que no posa en perill la integritat física de ningú.

Quant costa el procés de participació?

El pressupost de l'anterior convocatòria era de 8,86 milions d'euros. El Govern no ha concretat quina era la previsió per a la jornada del 9-N, però ha indicat que seria "inferior".

stats