Ortega convida el Quebec a assessorar en la consulta

QuebecLa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va iniciar ahir una visita oficial al Quebec per conèixer els sistemes de votació telemàtica aplicables a la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Un cop més Catalunya mira al Quebec, referent en vot electrònic des dels 90, i s'emmiralla en l'experiència referendària per aprendre'n les virtuts i no cometre els mateixos errors: "El Quebec ja ho ha fet, nosaltres ho hem de fer aviat. Ells comparteixen aquest sentiment i ho miren amb il·lusió", va dir Ortega.

Amb la puntualitat i el protocol propis del país, la vicepresidenta va fer una visita guiada per la seu de l'Assemblea Nacional quebequesa i va ser presentada a la cambra durant el ple. A l'agenda d'ahir hi tenia el gruix de recepcions oficials. La primera ministra del Quebec, Pauline Marois, la va rebre en audiència al seu despatx, on Ortega va convidar-la a participar en la comissió del dret a decidir del Parlament. "Hi està molt interessada i ens ha transmès l'atenció amb què el Quebec viu el procés català, que veuen radicalment democràtic i amb una gran il·lusió col·lectiva", va assegurar.

Un dels temes tractats va ser el procés sobiranista a l'estat francòfon del Canadà. "No el tenen aturat però en aquest moment estan buscant ampliar majories per tornar a posar el dia de demà una pregunta sobre la taula i poder fer una altra consulta. El més important que ha destacat és que al Quebec no es qüestiona el dret a decidir ni el seu exercici, perquè ja ho han fet i es veu amb normalitat absoluta", va explicar Ortega. Durant la reunió també van abordar els problemes que tot procés de sobirania acaba trobant amb els estats centrals, com la recent impugnació per part del govern federal canadenc de la llei que permet al Quebec separar-se del Canadà amb el 50% més un vot. "És molt semblant al que sovint ens passa a nosaltres", va destacar.

Una nació amb experiència

El Quebec no és només la nació sense estat més gran del món sinó també la més experta en l'intent d'aconseguir la independència. La seva revolució tranquil·la va marcar un gir històric a l'inici dels 60 amb l'ascensió social de la majoria francòfona, la nacionalització dels sectors estratègics i un fort distanciament entre l'Estat i l'Església catòlica. El Partit Quebequès (PQ) va obtenir el poder el 1976 sota el lideratge del carismàtic René Lévesque. Quatre anys més tard, la convocatòria d'un referèndum va ser un fet. Però l'opció independentista -40,44% dels vots- va ser derrotada. La campanya pel no va tenir com a fort actiu el primer ministre del Canadà, el quebequès Pierre Elliott-Trudeau, que va prometre modificar la Constitució si es votava contra la separació.

El PQ de Jacques Parizeau va convocar el 1995 un segon referèndum. El Quebec s'enfrontava altre cop a un govern canadenc liderat per un quebequès, Jean Chrétien, mentre s'impulsaven campanyes com el We love you Quebec o manifestacions de canadencs arribats d'arreu. A la consulta hi va participar el 93% de l'electorat, però l'opció sobiranista es va quedar a les portes de la victòria, amb un 49,42%. Es van denunciar irregularitats en el procés, com l'aportació de 30 milions de dòlars del govern canadenc a la campanya pel no, descomptes en trens i avions per assistir a manifestacions o la concessió de la ciutadania canadenca a 44.000 residents al Quebec al llarg del 1995. Ortega ara aprèn de la seva experiència.