La resposta del PSOE i del PP al procés català no és la mateixa. Els socialistes han entès que s’ha de resoldre amb política, entesa com l’art del que és possible. La dreta ha optat per la ideologia. No ens enganyem: fer sentir el pes de l’Estat per imposar una visió monolítica d’Espanya forma part d’un ideari cuinat durant segles. No obstant, el partit de Pedro Sánchez és incapaç d’escapar-se del marc mental dissenyat pels conservadors. Encara creu que desmarcar-se’n els restarà vots als altres territoris. I ara s’acosten eleccions autonòmiques i municipals. Per compensar-ho, sovint adornen la reforma light de la Constitució amb declaracions d’amor als catalans. Mariano Rajoy, paternalista, també ho justifica tot en nom del que més ens convé. Però ni uns ni altres accepten que això no va d’afectes. Va de dignitat, individual i nacional, i l’única resposta possible és el respecte, que s’ha de traduir inevitablement en el vot. D’això, a Madrid, no se’n parla. ¿Ho faran Podem i la nova IU d’Alberto Garzón?
