Per poder votar el 9 de novembre necessitem fermesa, convenciment, logística i moltes altres coses. Però sobretot el que necessitem són votants. Tants votants com sigui possible. En aquesta última setmana, personatges poc sospitosos de dormir amb un pijama de l’estelada -com ara Risto Mejide, Joaquín Sabina, Jorge Javier Vázquez i els germans Gasol- han fet allò que fa només un any semblava una temeritat: donar suport públicament a la consulta del 9-N. Seria magnífic anar un pas més enllà i que aparegués una llista de notables catalans a favor de votar, i de votar no. El debat sobre la consulta s’ha de substituir pel debat sobre el futur del país. I ha de ser un debat entre ciutadans iguals i opcions igualment legítimes. Si els partidaris de la unitat d’Espanya opten per una estratègia perdedora, com és l’autovictimització, a través de la pretesa espiral del silenci, l’independentisme guanyarà la decisiva batalla de l’opinió pública, passi el que passi el 9 de novembre.
