Política 19/11/2014

“Quan la metròpoli es torna dèbil, es produeix la caiguda”

El cap de l’estat major lliga procés i pèrdues colonials

Laia Vicens
3 min

Barcelona“Quan la metròpoli es torna dèbil, es produeix la caiguda”. Les paraules del cap de l’estat major de l’exèrcit, el general Jaime Domínguez Buj, van provocar un autèntic terrabastall polític. El general va comparar ahir la situació generada arran del procés sobiranista de Catalunya amb la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, una desfeta coneguda com el desastre de 1898, en què es van independitzar Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Tot i que en cap moment va referir-se explícitament al govern de Mariano Rajoy, hi va fer una al·lusió velada en afirmar que Espanya “assisteix a un procés que històricament es produeix sempre que el poder central és dèbil”.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En un esmorzar organitzat per l’Institut de Qüestions Internacionals i Política Exterior, Domínguez Buj va reconèixer, però, que el conflicte sobiranista “no es resoldrà a la força ni als tribunals”, sinó a través de la política i dels “missatges que enviïn els governs als ciutadans”. En aquest sentit, va instar l’Estat a “guanyar-se les ments i els cors de tots els espanyols” i convèncer-los que “és millor seguir sent espanyols” que no pas independitzar-se.

El cap de l’estat major de l’exèrcit va voler deixar clar que la institució que dirigeix està en mans del ministre de Defensa, Pedro Morenés. Va subratllar que les forces armades “no són garants de res”, sinó “l’eina que té el govern per fer complir la llei i la Constitució”. Domínguez Buj va reiterar que estan “a les ordres” del que mani l’executiu de Rajoy. “Hem d’estar preparats per intervenir en la forma que el govern decideixi”, va afirmar.

Condemna unànime

Hores després va matisar les seves pròpies declaracions a través d’un comunicat a Efe. Va aclarir que s’estava referint a una altra època de la història, en concret, a la Guerra de la Independència de 1808. D’aquest conflicte bèl·lic se’n va derivar la independència dels països iberoamericans, precisament a causa del “debilitament de l’estat central” espanyol, segons el general.

Una matisació relativa i que arribava quan la condemna de tots els partits ja era unànime. El portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, va admetre que li resulten “difícils de comprendre” les paraules del general, i va voler recordar que està “a les ordres” del govern central. El PSOE i IU van exigir a Morenés que demani a Domínguez Buj una “rectificació urgent”. El portaveu d’ICV al Congrés, Joan Coscubiela, va assenyalar que “els conflictes es resolen des de la política i mai amb mentalitat militar”. Des de Catalunya, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va limitar-se a dir que confia que les paraules del general estiguin “dins del marc de les assignacions legals” que té aquest comandament de l’exèrcit. Més irònic va ser el portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Oriol Amorós, que va afirmar que Domínguez Buj “té raó” quan diu que la metròpoli és feble. “El poder central és molt feble en legitimitat democràtica”, va deixar anar Amorós.

El record de Mena Aguado

No és la primera vegada que un alt comandament de l’exèrcit revoluciona el debat polític opinant sobre les aspiracions nacionals de Catalunya. En plena negociació de l’Estatut a Madrid, el mes de gener del 2006, el general José Mena Aguado, que aleshores ocupava el mateix càrrec que ara té Buj, va invocar l’article vuitè de la Constitució davant la possibilitat que l’Estatut “sobrepassés els límits infranquejables” que marca la carta magna. L’article diu que les forces armades “tenen la missió de garantir la sobirania d’Espanya i defensar la seva integritat i ordenament constitucional”. Mena Aguado va considerar “una aspiració desmesurada” que l’Estatut “exigís” als ciutadans el coneixement del català, un fet que podia “obligar les forces armades a regular el destí” de Catalunya.

stats