El puzle pressupostari del 2015, pendent de l’Estat i de la consulta

BarcelonaLa llei de pressupostos obliga el Govern a trametre cada any el projecte de pressupostos al Parlament abans del 10 d’octubre. Aquest termini, però, no s’ha complert mai, i el 2014 no serà una excepció. El 9-N, la negativa de l’Estat a aportar més recursos i l’anunci del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que es nega a rebaixar més despesa són peces massa difícils d’encaixar en el trencaclosques.

Fonts de la conselleria admeten que es tractarà d’un “pressupost polític” que dependrà dels esdeveniments dels mesos vinents. “La situació política determinarà els comptes, i no al revés”, assenyalen. Mas-Colell ha dit que no presentarà uns pressupostos amb noves retallades, perquè això significaria posar en perill l’estat del benestar. Aquest any ho ha evitat incloent una partida d’ingressos de 2.318 milions per la venda de patrimoni i privatitzacions. Un cop la Generalitat s’ha desprès dels seus principals actius, però, ja no pot recórrer al mateix truc.

Per tant, aquests recursos hauran d’arribar el 2015 d’un altre lloc. En caldran per tornar a pagar el sou complet dels empleats públics. I encara més per rebaixar el dèficit fins al 0,7%. D’on vindran, si la Generalitat considera que ja no pot apujar més impostos? Mas-Colell té clar que ara ha de ser l’Estat qui doni solucions. Ja l’ha portat als tribunals per exigir que reparteixi el dèficit d’acord amb la llei i que aprovi d’una vegada un nou sistema de finançament que havia d’entrar en vigor el 2014, tot i que el conseller és conscient que la via legal és lenta. Només queda, per tant, la via política, igualment complicada perquè Mariano Rajoy va condicionar el diàleg al fet que el Govern renunciés al 9-N.

ERC vol incloure els recursos

Quina sortida li queda a Mas-Colell? Els seus socis d’ERC aposten per no presentar pressupostos, si l’Estat no mou fitxa, o incloure en els comptes els recursos que es consideri que el govern espanyol hauria d’aportar, estiguin lligats o no. La conselleria, però, evita concretar escenaris amb tantes incògnites obertes. ¿Hi haurà consulta el 9-N? ¿S’iniciarà el rumb cap a l’estat propi? ¿Es mantindrà el pacte amb ERC? ¿Hi haurà eleccions anticipades en els pròxims mesos? ¿L’Estat atorgarà nous recursos a les comunitats per donar aire a governs del PP en dificultats?

A banda del nou finançament i de més límit de dèficit, el Govern vol més transferències en línia amb la millora de la situació econòmica, augmentar la participació en l’IVA, poder recaptar l’impost a la banca i cobrar els deutes de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Una llarga llista de greuges que, en bona mesura, s’arrossega des de fa anys, però que ara Mas-Colell vol fer valer davant la complexitat dels pressupostos del 2015. Si ha d’elaborar nous comptes, l’Estat ha de complir amb la seva part de responsabilitat.

L’única cosa en què el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha cedit ha sigut a oferir una rebaixa en el cost dels interessos del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que estalviaria 700 milions d’euros a la Generalitat. La mesura, però, està condicionada a l’adhesió a la facturació electrònica de l’Estat -que permet el seguiment de l’itinerari de les factures- i a la plataforma Emprende en 3, que permet crear empreses en tres passos. Mas-Colell ho va considerar en un inici un xantatge per aprofundir en la recentralització, però el cert és que els 700 milions anirien molt bé a les necessitades arques catalanes.

Difícil rebutjar la rebaixa al FLA

El Govern, segons ha sabut l’ARA, decidirà demà si s’acull a la mesura i, tot i que la conselleria no ho confirma, fonts nacionalistes apunten que l’executiu “té poc marge de maniobra”. Així, creuen que la falta d’alternatives durà Mas-Colell a acceptar les condicions a desgana.

Mentrestant, el ministeri d’Hisenda presumia ahir d’oferir oxigen financer a les autonomies, en indicar que disposaran de 5.745 milions d’euros addicionals de liquiditat fins a finals del 2015 per les mesures adoptades per l’executiu central des del juliol, com la rebaixa a l’1% del tipus d’interès del FLA. Fins a 1.744 d’aquests milions correspondrien segons el ministeri a Catalunya.