Alejo Cuervo: "Quan tot va bé consumeixes vici per celebrar-ho, i quan no, per consolar-te"

Alejo Cuervo (Barcelona, 1959) té l'oficina a casa seva perquè fuma molt i així esquiva la llei antitabac. No és el seu únic gest de rebel·lió: de personatge de còmic -va inspirar el Pope Alejo de l'univers Fanhunter de Cels Piñol- ha passat a ser un indignat que vol contribuir a canviar el món. L'èxit de la versió castellana de Joc de trons -que va tenir l'encert d'editar-no para de donar-li fruits. Reconeix que gràcies a la saga de George R.R. Martin s'ha pogut comprar un local de 500 metres quadrats al carrer Bailèn de Barcelona, on traslladarà les dues botigues de Gigamesh -la històrica de llibres i còmics, i la de jocs-. De discurs apassionat, no accepta que li parlin de vostè.

T'has convertit en un activista disposat a estar al peu del canó...

Ho reconec, sóc un indignat . Mai havia tingut un interès real per la política, però em vaig activar amb el moviment del 15-M. Em van encendre les imatges de les càrregues policials a la plaça de Catalunya... Crec que aquest moviment pot funcionar i que podem canviar la nostra societat i fer-la millor. Amb les xarxes socials s'ha trencat el monopoli del Gran Germà. El meu compromís m'ha fet involucrar-me amb el Partit Pirata, perquè és l'únic que té uns objectius que comparteixo.

Fins i tot vas arribar a plantejar-te la insubmissió fiscal per protestar contra el govern Rajoy.

Sí, però això m'ho van treure del cap. Sempre he estat orgullós de pagar impostos, però tots estem cansats que es malversin els nostres diners. El que passa és que si et fas insubmís fiscal, al final acabes pagant els mateixos impostos, però amb recàrrec. Per tant, vull presentar batalla... però d'una altra manera.

I com ho faràs?

Vull crear una fundació que faci propostes per lluitar contra l'elusió fiscal. No em sembla bé que algunes empreses i grans fortunes utilitzin les escletxes de la llei per pagar menys impostos.

Res a veure amb el món de la fantasia, el terror i la ciència-ficció...

Tothom té algun motiu per indignar-se. Però no ens podem quedar només enfadats i de braços plegats. Hem de fer aportacions. En el meu cas també he de dir que, en el fons, he substituït un vici per un altre. És a dir, he deixat d'utilitzar internet com a oci per utilitzar-lo amb aquesta intencionalitat activista.

I sense abandonar la bandera de l'orgull friqui, oi?

Sincerament, tinc la teoria que el moviment del 15-M també és una revolució friqui. A l'origen del moviment, la seva gran difusió va ser un assoliment de tres col·lectius: els joves, els immigrants i els friquis, perquè són els usuaris més actius a les xarxes socials. A més, el friquisme ja està molt estès. Ara el raroés el que no s'ha llegit El senyor dels anells .

Com que sempre has sigut un precursor, sorprèn la teva reticència al llibre digital.

No tinc res contra el format, però no sóc partidari de l'explotació que en fan les editorials. Em sembla incomprensible que el llibre electrònic -que té uns costos de producció molt més baixos que el llibre en paper- es comercialitzi amb uns preus tan elevats. En el llibre tradicional, la xarxa de distribució es menja un 50% del preu del llibre, però aquest cost desapareix en el cas de l'e-book i no es nota.

I com creu que canviarà l'ofici d'editor en els pròxims anys?

Internet permet la relació directa entre l'escriptor i el lector i és una qüestió de temps que es trobin les fórmules per fer que els autors es guanyin així la vida. Els intermediaris comencen a sobrar. Ens hem de fer a la idea que, en un món digital, els editors estem condemnats a desaparèixer.

Per què no has publicat mai en català?

Perquè no és un mercat prou gran per aguantar col·leccions de gèneres com la ciència-ficció. S'han fet alguns intents, però sense èxit.

El públic friqui és consumista però molts són joves sense recursos per la crisi. Malgrat això, les teves botigues resisteixen.

Aviat celebrarem el 30è aniversari de la llibreria Gigamesh. En tots aquests anys, el nostre país ha passat per situacions econòmiques complicades, però mai les havíem patit en el negoci. Sempre havia pensat que això és perquè venem vici, perquè és així com etiqueto la nostra afició pels gèneres. I ja se sap que quan les coses van bé consumeixes vici per celebrar-ho, i quan van malament, per consolar-te. L'impacte d'aquesta crisi, però, ja l'hem començat a notar. L'any passat, per primer cop, vam tenir una caiguda del 12% de caixa a les botigues.

¿La crisi afavoreix bones obres de gènere per evadir-se del present?

La ciència-ficció viu un bon moment quan es té una visió optimista del futur. Quan no passa això, com ara, les obres de ciència-ficció se situen en futurs cada cop més i més llunyans. Per la seva banda, la literatura fantàstica ofereix una fórmula d'evasió més senzilla encara i que és la clau del seu èxit actual: permet al lector desconnectar directament de la realitat. Però en el fons, totes les obres, malgrat que semblin molt fantasioses, sempre tenen una relació metafòrica amb el present. Estic convençut, però, que la literatura de gènere té bona salut perquè no es rendeix als manaments del políticament correcte. Sempre és un plaer veure com els autors s'inventen noves fórmules gore per matar zombis.