Junts proposa que Catalunya reguli l'accés d'estudiants a les seves universitats

BarcelonaA l'Estat, les universitats funcionen amb l'anomenat "districte únic": la normativa permet que un estudiant accedeixi a qualsevol facultat del país, independentment de la comunitat autònoma a què pertany la institució i de l'indret on l'aspirant ha fet el batxillerat i la selectivitat. Ara, però, Junts vol que Catalunya pugui exercir "competències en matèria d'universitats, accés, admissió i ordenació del sistema universitari", i ha presentat una proposta de llei al Congrés per tal d'establir un districte universitari propi a Catalunya.

Segons el partit que lidera Carles Puigdemont, el districte únic estatal que s'aplica des de fa dues dècades "genera una asimetria rellevant", ja que Catalunya "ha desenvolupat un instrument administratiu potent, però sense plenitud normativa". Els juntaires asseguren que la proposta no busca "en cap cas" crear un districte tancat ni excloure estudiants d'altres territoris, tot i que l'exemple que posen per justificar la proposta és la casuística que es viu als graus de medicina. "Catalunya forma excel·lents professionals per exemple en l'àmbit de la medicina, però en canvi no té metges. Això és un dels efectes que el districte universitari únic ha generat i que amb la recuperació del districte universitari propi volem revertir", ha defensat el diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès.

En aquest sentit, els juntaires adverteixen que hi ha certa desigualtat en el nivell d'exigència del sistema educatiu de cada comunitat autònoma, i això acaba generant "un efecte que és molt perjudicial per al dret de l'accés dels estudiants catalans a les universitats catalanes". "A Catalunya els estudiants de secundària i les proves d'accés a la universitat (PAU) responen a uns criteris d'exigència acadèmica més alts que a altres territoris de l'Estat", ha criticat Pagès, que ha assegurat que això provoca que els estudiants d'altres comunitats "puguin entrar amb preferència" a les universitats catalanes abans que els estudiants catalans.

Presència del català

Més enllà del nivell acadèmic, la proposta de llei presentada també al·lega un conflicte lingüístic. Segons Junts, la posició singular de la llengua catalana a les facultats "queda esborrada" per la normativa estatal d'accés a la universitat. D'aquesta manera, asseguren que el districte propi català permetria "integrar de manera natural i no conflictiva la llengua catalana com a eix vertebrador del sistema universitari" i garantir-ne "la presència efectiva" en l'accés, la docència i la vida acadèmica.

Estem treballant per ampliar aquesta informació