Ferran Busquets: “Quan arribes aquí ho has perdut tot, et queda la roba, la bossa i la vida”

BarcelonaEl director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, explica els esforços que està fent l’entitat davant la falta de recursos per fer front al nombre creixent de persones que dormen al carrer. Deixa clar que, més enllà dels diners, l’atenció als més vulnerables de la societat és una qüestió de voluntat política.

Quin és l’objectiu del recompte de persones que dormen al carrer?

Ens agradaria tenir més detalls de la realitat al carrer, i creiem que és possible. No es poden donar xifres si abans no se’n fa un estudi detallat. La majoria de les dades disponibles es basen en estimacions. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicava fa poc unes xifres que indicaven el nombre de persones sense sostre de l’Estat en funció de les places als centres d’acollida de cada comunitat. Catalunya era de les que tenia més persones sense llar, quan realment és on hi ha més gent en contacte amb entitats.

I un cop es disposi de dades fiables?

El nostre objectiu no és treure les persones del carrer, sinó estar al seu costat per intentar que recuperin la confiança que han perdut. Pensa que quan arribes al carrer ho has perdut tot. Només et queda la roba, la bossa i la vida. La gent veu vulnerats els seus drets a la intimitat, la seguretat i la salut. El carrer mata.

La vostra feina és especialment important ara que arriba el fred.

Exacte. Tot i que l’Ajuntament de Barcelona activarà com cada any l’operació fred per atendre els sensesostre, Arrels obrirà les seves instal·lacions al matí durant els mesos d’hivern. Durant l’any, cada tarda acollim entre 100 i 150 persones.

Una de les últimes solucions que heu plantejat per als sensesostre és oferir-los un pis ja d’entrada.

Portem un any o dos estudiant el que es coneix com a housing first, un model molt estès en la majoria de països europeus. De fet, ja tenim casos d’usuaris als quals hem facilitat un pis, tot i que encara hem de reestructurar els nostres equips per donar una atenció més global als afectats. Pensa que, més enllà del pis, el més important és el suport i acompanyament que fan els voluntaris.

¿Teniu pisos disponibles per tirar endavant la iniciativa?

Aquest és un dels problemes, ja que ens arriben amb comptagotes. Actualment en tenim 30, on s’allotgen unes 170 persones, i és difícil que augmentin en aquests moments.

¿I a nivell econòmic la fundació té assegurada la supervivència?

Sí, però ens veiem davant la impossibilitat d’augmentar l’atenció. El començament de l’any va ser molt dur. L’Ajuntament ens ha donat bastant suport i el nombre de donants no ha baixat, però necessitem molt més. Ens falten diners, pisos, recursos, voluntaris...

En el context de crisi actual, ¿és possible acabar amb la pobresa?

Si es vol, es pot. És una qüestió de prioritats. La pobresa es pot solucionar a curt i llarg termini, però cal apostar i posar-s’hi. I no tot són diners, de vegades es tracta de polítiques, recursos o fins i tot qüestions de gestió. En el moment en què tenim pisos buits i gent al carrer, hi ha alguna cosa que no quadra.