El Govern denuncia que l'Estat torna a ignorar Rodalies

BARCELONA.Mentre Mariano Rajoy i Artur Mas coincidien a la Conferència de Presidents, el Govern tornava a lamentar-se -per enèsima vegada- per la falta d'inversions públiques a Catalunya, especialment en matèria d'infraestructures. "La distribució d'inversions públiques dels pressupostos de l'Estat és una vergonya", va afirmar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs. La Generalitat va argumentar que es tracta d'uns comptes que "discriminen" Catalunya. Homs va recordar que aquesta discriminació ha quedat demostrada en els últims exercicis: de les inversions que l'Estat va preveure per al 2011 només se n'han acomplert el 45%, mentre que a Madrid l'execució pressupostària ha estat del 111%.

Cap millora a RodaliesEls comptes se centren en l'alta velocitat i obliden aquesta xarxa

Els pressupostos de l'Estat, també en matèria d'infraestrucutures, són "pèssims" per a Catalunya. Ho va remarcar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que té clar que els comptes per al 2013 no resolen cap dels problemes que té el país en aquest capítol. Tot i que la ministra de Foment, Ana Pastor, va assegurar que es prioritzarien les obres pendents, els seus números no pal·lien en cap cas la situació històrica de dèficit d'inversions. L'exemple més clar, el de Rodalies, ja que la xarxa no experimentarà cap millora l'any vinent. Com a molt s'arribarà al 7% del compromès en el pla de Rodalies, que va quedar enterrat pel nou pla d'infraestructures que va presentar Pastor la setmana passada. La inversió prevista, que, com remarquen des de Territori, sol tenir poc a veure amb la que s'acaba liquidant, torna a centrar-se en l'alta velocitat (amb el 71% del pressupost). "Un greu error", segons Recoder, que va remarcar que, en temps de vaques magres, el transport de mercaderies és fonamental.

Tampoc millorarà la situació dels usuaris de Rodalies, ja que la inversió prevista és de 10 milions per a projectes i quatre més per a estacions, i no es preveu cap nova línia ni desdoblament. No hi ha ni un euro per al tram Montcada-Vic quan, per exemple, s'invertiran 44 milions en la quadriplicació de vies al tram Torrejón de Velasco-Atocha, a la xarxa de Rodalies de Madrid. Però les comparacions no acaben aquí. Els pressupostos de l'Estat també inclouen una partida per a l'enllaç amb alta velocitat de l'aeroport de Barajas i, en canvi, no es preveu cap inversió per al nou accés ferroviari a la T-1 del Prat (només 4,4 milions per al 2014). El pressupost també incompleix -per tercer any consecutiu- amb l'assignació a la Generalitat per finançar el cost de servei de Rodalies i Regionals, cosa que, el Govern adverteix, deixa en una situació complicada la firma del contracte de servei. Més mancances: tot i que el pressupost inclou 60 milions per als accessos ferroviaris al port de Barcelona (el mateix port n'haurà d'invertir 50 més per tirar endavant l'obra), queden oblidats els accessos viaris. Recoder va alertar ahir que això pot conduir al "col·lapse", perquè actualment més del 80% de les mercaderies arriben en camió.

Aposta dèbil pel corredorLes inversions no permeten accelerar l'eix mediterrani

Pastor va remarcar la importància de prioritzar els corredors més transitats, com el mediterrani. La traducció d'aquest objectiu al paper dels pressupostos, però, és complexa. La inversió total en l'eix mediterrani és de 749 milions -enfront dels 1.079 del corredor nord-oest- i, d'aquests, 260 són per a actuacions a Catalunya, a les quals cal sumar, també, una part dels 270 milions que està previst invertir en el tercer fil entre Castellbisbal i Alacant. La inversió acordada a Catalunya, però, inclou el desdoblament del tram de línia convencional Vandellós-Tarragona, que està previst en el projecte de pressupostos des de fa cinc anys, i l'alta velocitat fins a la frontera (155 milions, el 2103). A més, Recoder va remarcar ahir que la partida del corredor mediterrani comptabilitza 155 milions destinats a l'enllaç Bobadilla-Granada, que forma part del corredor radial Madrid-Granada. El conseller també va lamentar que no es prevegui tenir acabat el tercer fil entre el port de Tarragona i Castellbisbal, fonamental per a les mercaderies, fins al 2016, tot i que la Generalitat el veu "perfectament possible" el 2015. La partida per adaptar a l'ample internacional del corredor és de 150 milions.

En capítol de carreteres tampoc es divisen avenços significatius. El conseller també va emfatitzar que no es preveu cap millora en punts crítics com l'N-II, on només es trasllada la inversió prevista per a aquest any en el tram Sils-Caldes i uns simbòlics tres milions per al de Maçanet-Sils. Apareix, això sí, una partida nova de 10 milions per millorar la capacitat i els accessos entre Girona i la frontera francesa. El Govern no té coneixement de cap projecte en aquest sentit i, per tant, sembla difícil que es materialitzi. Tampoc hi ha canvis per a les variants de Vallirana i l'Aldea, entre altres projectes clau.

Sense traspàs d'hospitalsL'Estat "deroga" la transferència de més de 100 centres sanitaris

La sanitat catalana ha constatat una altra sorpresa en els pressupostos del 2013. La Generalitat va acusar ahir l'executiu espanyol de "derogar" el traspàs de la propietat de 111 centres sanitaris, entre hospitals i ambulatoris, una xifra detallada pel departament de Salut. Aquests centres -entre els quals hi ha els vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS)- continuaran en mans de la Seguretat Social. El portaveu del Govern, Francesc Homs, va recordar ahir que aquesta transferència de la titularitat s'havia pactat el juliol de l'any passat en la comissió bilateral Estat-Generalitat i va subratllar que l'executiu del PP ha aprofitat els comptes del 2013 per fer marxa enrere. "És una alteració en tota regla dels acords firmats", va apuntar Homs. Entre els centres que no es traspassaran hi figuren els immobles dels hospitals de la Vall d'Hebron, Bellvitge i Can Ruti, així com el Josep Trueta de Girona, l'Arnau de Vilanova de Lleida i el Verge de la Cinta de Tortosa. Quan es va acordar l'estiu passat el canvi de titularitat dels centres sanitaris, la Generalitat es va plantejar la possibilitat de vendre els edificis per poder obtenir ingressos addicionals i, d'aquesta manera, reduir el dèficit.

Portaveus del departament de Salut apuntaven ahir que, si els centres sanitaris continuen sent propietat de la Seguretat Social, la Generalitat es trobarà que invertirà recursos en el manteniment d'edificis dels quals no és titular. "Tot el que hem invertit en grans centres hospitalaris de referència, gestionats per l'ICS, passa a ser patrimoni de l'Estat", va lamentar Homs.