Introduir bacteris: nova manera de tractar la malaltia de Crohn

BarcelonaAvenç mèdic per als afectats per la malaltia de Crohn. En l’última dècada el projecte del metagenoma està mirant de concretar el mapa que explica amb detall com els bacteris interaccionen amb l’ADN de les nostres cèl·lules fins al punt d’interferir en el seu comportament. Això inclou els de la boca, els de la pell i, especialment, els de l’aparell digestiu. Un estudi ha permès trobar un total de 500 bacteris nous que formen part de la microbiota intestinal i que no tenen les persones que pateixen la malaltia de Crohn, una inflamació de l’intestí que en els últims anys afecta cada cop més gent, segons explica Francisco Guarner, un dels autors de dos treballs que avui publica Nature Biotechnology, al capdavant del projecte MetaHIT, que es coordina des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Així, l’estudi mostra com la malaltia es podria tractar reintroduint aquests bacteris als malalts de Crohn.

El nostre sistema digestiu és l’ecosistema més poblat de la Terra, amb més de cent bilions de bacteris, que fins ara es pensava que pertanyien a entre 1.000 i 2.000 espècies, depenent de l’estudi. No obstant, la metodologia que s’ha fet servir fins ara consistia a localitzar un bacteri a partir de la detecció d’un sol gen molt concret. És a dir, si hi era el gen, hi era el bacteri. El nou estudi, en canvi, ha utilitzat una metodologia més exhaustiva. Cada bacteri té aproximadament uns 3.000 gens, i el nou enfocament bioinformàtic ha permès identificar grups de gens. D’una banda, això evita confusions, ja que de l’altra manera es pot prendre per bacteri el que no ho és. De l’altra, permet caracteritzar-los millor. “La riquesa de la nostra microbiota intestinal encara és més gran del que ens pensàvem”, diu Guarner. Fins ara, aquests bacteris eren desconeguts.

Aposta pels probiòtics

L’interès de l’estudi dels bacteris de l’intestí es troba en el fet que un equilibri i una diversitat adients són sinònim de salut. En aquest nou estudi s’han analitzat mostres de persones sanes i de pacients amb la malaltia de Crohn, i s’ha vist que en els últims, els 500 nous bacteris són molt escassos. Així, la malaltia es podria tractar reintroduint-los.

A nivell clínic, els nous resultats desmunten una de les línies d’actuació més prometedores en els últims anys: el trasplantament de femta d’un individu sa a un que pateix la malaltia per restablir l’equilibri de la microbiota intestinal. Però els microbis que l’estudi destaca són tan febles que no aguantarien el procés. “Son espècies anaeròbies que ni tan sols es poden cultivar al laboratori, en contacte amb l’aire moren en pocs segons”, puntualitza Guarner. Això s’afegeix a un risc que ja es coneixia: introduir bacteris no desitjables. “Els probiòtics o alguns aliments que alimentessin els bacteris podrien ser una altra opció, ho estem investigant”, conclou Guarner.

Menys diversitat a la microbiota intestinal

Diversos treballs científics alerten de la disminució de la diversitat bacteriana que habita en els humans, cosa que es tradueix en un entrenament anòmal del sistema immune. Cada cop estem menys en contacte amb microorganismes que necessitem. Entre altres coses, per l’excés d’higiene. Això podria explicar que en els últims 20 anys les al·lèrgies a aliments hagin passat d’afectar un 6% dels nens a afectar-ne un 15%, que la dermatitis atòpica hagi augmentat d’un 5% a un 11% i que les al·lèrgies respiratòries hagin passat d’un 75% a un 80%. La incidència de la malaltia inflamatòria intestinal (Crohn) també ha augmentat en més d’un 200% en menors de 18 anys en poc més de dues dècades, segons dades de Spirit (Spanish Pediatric Retrospective Study of Incidence Trends). La mala resposta immunitària és al darrere de la inflamació que afecta l’intestí.