Publicitat
Publicitat

Joaquim Forn: "No preteníem rebentar els Jocs sinó aprofitar-los per fer saber arreu del món que se celebraven a Catalunya"

Activisme "No preteníem rebentar res, sinó aprofitar la cita per donar a conèixer Catalunya al món" Negociació "L'Ajuntament estava obsedit a diluir la catalanitat dels Jocs" Revelació Van col·locar infiltrats dins de l'organització

"Hi ha moltes maneres d'enterrar Catalunya i aquesta és una paletada més", va afirmar Manuel de Pedrolo en referència als Jocs de Barcelona. Sí, hi va haver veus crítiques, tot i que minoritàries. I certa indiferència per part de sectors nacionalistes i independentistes, que tenien una àmplia representació al Parlament gràcies a les eleccions fetes pocs mesos abans."Els Jocs? Ui, jo marxaré... Són a ple estiu!", deien alguns. De tota manera, aquestes actituds es van anar esvaint a mesura que s'acostava l'estiu del 92. Uns quants van considerar que era una ocasió magnífica per donar a conèixer Catalunya. És el cas d'un grup de joves vinculats a CiU -Oriol Carbó, Joaquim Forn, Albert Jiménez, Marc Puig, Marc Prenafeta, Jordi Pujol (fill de l'expresident) i Toni Rovira- que van crear Acció Olímpica. L'objectiu era vetllar per la catalanitat dels Jocs. Van aglutinar federacions esportives, associacions i ajuntaments, i van rebre el suport d'una pila de personalitats (Pere Calders, Pep Guardiola, Albert Manent, Pilar Rahola, Joan Triadú...).

Les activitats d'Acció Olímpica van tenir lloc sobretot abans dels Jocs. No totes hi estaven vinculades -per exemple, van organitzar al Palau de la Música un acte a favor de les festes catalanes-. A l'encesa de la flama a Olímpia (Grècia) van enviar-hi uns voluntaris -entre els quals l'historiador Josep M. Solé Sabaté-, que hi van mostrar senyeres i pancartes reivindicatives (en el recorregut de la torxa per Atenes van penjar pancartes de " Freedom for Catalonia "). Totes aquestes iniciatives estan recollides al llibre Nacionalisme i Jocs Olímpics del 1992 , de Joan Crexell. Però n'hi havia de previstes que no es van arribar a fer: per exemple, desplegar a la tribuna de l'Estadi, durant la inauguració, una pancarta de " Freedom for Catalonia " o introduir un "missatge de país" a tots els monitors dels periodistes acreditats. A última hora es van desestimar. Per prudència.

"No preteníem rebentar els Jocs, sinó aprofitar-los per fer saber arreu del món que se celebraven a Catalunya. No fèiem res que pogués obstaculitzar el seu desenvolupament normal", diu Joaquim Forn, avui mà dreta de l'alcalde Xavier Trias. "Mai s'han tornat a veure tantes banderes catalanes als balcons com durant els Jocs". I això que, segons Forn, "l'Ajuntament estava obsedit a diluir la catalanitat dels Jocs". "Va demanar en uns anuncis que es posessin als balcons banderes del país, de la ciutat, olímpiques, del Barça..., i va repartir milers de banderes de la ciutat amb un escut erroni".

"En els grans esdeveniments esportius dels anys previs als Jocs entrenàvem gent sobre com es podia entrar una pancarta i evitar que fos confiscada, on s'havia de situar perquè es veiés per televisió, com s'havia de respondre a la policia si hi havia problemes...", explica Joaquim Forn, que revela que van tenir gent infiltrada a l'organització que els passava un munt d'informació. "L'últim dia van entrar a robar a la seu d'Òmnium Cultural, on teníem el centre d'operacions, i van endur-se l'ordinador, en el qual hi havia prop de 2.000 contactes dels nostres voluntaris".

"Si no arriba a ser per la pressió popular, ni la llengua catalana ni els símbols catalans haurien estat presents als Jocs. Jo mateix vaig tenir reunions amb directius del COOB 92, i de sensibilitat, zero", remarca Forn. La catalanitat, esclar, no va ser completa: en no existir Comitè Olímpic propi, quan un esportista català guanyava una medalla sonava l'himne espanyol (vint anys després, passa exactament el mateix).

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT