Joaquín Arribas: "Els tractaments personalitzats són el futur"

BARCELONAJoaquín Arribas, un dels màxims responsables de l'equip d'investigadors que dirigeix Josep Baselga, reflexiona sobre l'estat de la recerca contra el càncer i sobre La Marató.

Què han suposat les altres edicions de La Marató sobre el càncer?

En recaptació han anat especialment bé, l'última va aconseguir 8 milions d'euros, que és una quantitat molt substancial per a la investigació a Catalunya. La Marató ha estat una font de finançament substancial per a la investigació biomèdica, i això és molt important per a tots els grups d'investigació, especialment per als que comencen.

¿Aquest finançament ha donat bons resultats científics?

En els últims anys hi ha hagut moltíssims avenços. Jo destacaria que la investigació biomèdica a Catalunya és molt propera al pacient. La investigació translacional, que treballa amb mostres dels pacients, està particularment ben desenvolupada. És difícil trobar llocs amb tants investigadors als hospitals i tanta col·laboració dels pacients.

Quins projectes ha pogut fer el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia?

En l'última edició van concedir un projecte al meu laboratori que va ser molt important per desenvolupar la investigació sobre el càncer de mama. Hi ha subtipus diferents que necessiten tractaments molt diferents, i és molt important identificar-los bé. Gràcies a aquest projecte vam poder millorar en el diagnòstic.

En els últims anys, ¿Catalunya s'ha situat en posició capdavantera?

Segur, i es pot quantificar, és tangible. A més, cada vegada que ve un investigador convidat, ens parla del prestigi que té Barcelona en investigació biomèdica i, en particular, en investigació del càncer. S'han creat centres molt competitius, i s'ha de ressaltar que aquesta inversió és molt valuosa. Costa molt construir-los i molt poc desmantellar-los.

¿La recerca s'està centrant en els tractaments personalitzats?

És evident que són el futur. El càncer és una malaltia molt heterogènia. En realitat no és una sinó moltes malalties, molt diferents. I de cadascuna, n'hi ha diversos subtipus, i els tractaments han de ser completament diferents. Cada subtipus necessita el seu tractament i és important anar afinant cada vegada més.

¿Fins al punt de crear uns fàrmacs específics per a cada individu?

La tendència actual és augmentar el detall de la diagnosi, veure quines alteracions té cada pacient i atacar-les amb fàrmacs específics. Això és el futur. No hi haurà una droga màgica per a tots els tumors, ni per a un tipus. Cada subtipus tindrà les seves medicines, que seran molt efectives i portaran a la cronificació de la malaltia. No es morirà de càncer sinó amb càncer.

¿Estem a prop que el càncer sigui una malaltia crònica?

El càncer és una malaltia associada a l'envelliment i a mesura que augmenti l'esperança de vida se'n diagnosticaran més. Pràcticament un de cada dos homes tindrà un tumor. Però n'hi ha alguns que ja ara són una malaltia crònica, ja que hi ha hagut avenços molt significatius. N'hi ha d'altres que no, en què els avenços són molt menors.

¿Aquesta Marató és més important per contrarestar les retallades?

Sí, ara és més crítica que mai. En èpoques de bonança, la diferència entre els països amb una investigació puntera i la resta ja no eren els diners públics sinó la implicació de la societat. El recorregut d'augmentar els diners públics ja era limitat en èpoques de bonança, i ara encara més. L'únic que pot augmentar és la filantropia.