"L'Erasmus m'ha servit moltíssim per trobar feina"

BarcelonaCada any milers d'universitaris catalans opten per fer un Erasmus en alguna universitat estrangera. Concretament en el curs 2011-2012 -l'últim període del qual es tenen dades- van ser 3.766 estudiants. El destí que més van sol·licitar va ser Itàlia (604), seguit d'Anglaterra (498) i Alemanya (453). L'estada oscil·la entre els tres mesos i tot un curs acadèmic durant la qual l'estudiant pot sol·licitar una ajuda econòmica mensual a la Comunitat Europea (115 euros) i subvencions tant al ministeri d'Educació (fins a 300 euros al mes) com a la Generalitat (uns 200 euros al mes). Tot i que l'interès dels universitaris per aquest programa es manté, el ministeri d'Educació ha reduït a més de la meitat la partida destinada a la beca aquest 2013. Concretament, la inversió ha estat de 15 milions d'euros, quan el 2012 va ser de 36. Durant l'any, però, el ministre José Ignacio Wert s'ha vist obligat a fer-ne alguna ampliació. A més de la retallada, també ha intentat aquesta setmana, sense avís previ, endurir els criteris per optar a aquestes beques. Finalment, però, el mateix PP l'ha obligat a rectificar. Ara bé, quines són les oportunitats professionals que ha proporcionat als universitaris la beca? El diari ARA n'ha recollit alguns testimonis.

ANNA ALÀS

"Va ser treure un periscopi per veure el meu futur"

Quan l'Anna va començar a estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), a Barcelona, tenia molt clar que el tercer curs el faria en un Erasmus a Alemanya. Volia ser cantant d'òpera i el país germànic és "l'escola bressol de la música clàssica". Dit i fet. El curs 2005-2006 va anar a Karlsruhe. "Va ser un any d'altíssim enriquiment acadèmic, va ser com treure un periscopi per decidir quin terreny trepitjaria a l'hora de fer el salt d'estudiant a professional", recorda. Acabat l'Erasmus, va tornar a Barcelona per estudiar l'últim curs de carrera, però amb la mirada posada a Alemanya, on, finalment, va fer un postgrau a Nuremberg. Ara té 33 anys, és cantant d'òpera i viu a cavall de Berlín i Barcelona. "Sóc una espècie de freelance" , concreta. Per a l'Anna l'Eramus no només va ser "vital" per desenvolupar la seva carrera professional, sinó també perquè "t'ajuda a sortir de l'ou".

GILBERT CUADRAS

"Em va servir com a entrenament per viure sol"

El Gilbert fa un any que viu a Guangzhou (Xina), on treballa de supervisor del restaurant d'un hotel de luxe. És graduat en història per la Universitat de Barcelona. La seva primera experiència a l'estranger va ser durant l'Erasmus que va fer el curs 2008-2009. "Feia tercer i vaig anar deu mesos a Amsterdam perquè el seu centre històric és el més gran de totes les ciutats europees", explica. Quan va tornar a Barcelona, va acabar la carrera, i, després, va fer un màster de relacions públiques, comunicació i protocol, uns estudis que va compaginar amb una feina al museu de la Casa Batlló. Enllestit el màster, una agència que organitzava estades de pràctiques a l'estranger li va donar l'opció d'anar a la Xina. "Sort de la beca Erasmus, perquè em va servir d'entrenament per viure sol", admet. També va ser un repte en l'aspecte acadèmic. "Estudiar en un idioma que no és el teu i veure que te'n surts fa que maduris i no et faci por emprendre nous projectes", afegeix. Amb 27 anys, el seu pla de futur és quedar-se dos anys més a la Xina i després, si troba una bona feina, tornar a Barcelona.

CRISTINA VILA

"M'ha servit per tenir la feina que tinc"

La Cristina va marxar el setembre del 2009 a estudiar dret a la prestigiosa Universitat d'Oxford. S'hi va estar tot l'any acadèmic i qualifica l'experiència de "molt positiva i molt útil" per a la seva vida professional. A Anglaterra el sistema universitari és molt diferent, es basa molt més en l'estudi individual i en tutories personalitzades per ajudar l'estudiant. Ella agraeix que "l'exigència fos molt alta" perquè així, diu, "s'estimula la capacitat crítica dels alumnes, la reflexió, l'autonomia, el saber identificar problemes i trobar solucions". Amb 26 anys, assegura que tot el que va aprendre a Oxord li ha servit "moltíssim" per trobar feina i també en el seu dia a dia laboral. Actualment treballa a la seu de Brussel·les d'un important bufet d'advocats català i reconeix que la plaça l'hi van oferir, precisament, perquè sabia molt bé anglès i per la seva experiència en un país estranger.

JOAN SALLAS

"Sortir de la teva vida quotidiana és molt positiu"

El Joan Sallas va ser un dels primers estudiants catalans a tenir beca Erasmus: era el 1990 i va marxar sis mesos a Venècia a estudiar arquitectura. "En aquell moment no hi havia gaire gent que marxés fora i va suposar una gran experiència per a mi, per a la meva formació". En sis mesos va aprendre italià -fins al punt de fer tots els exàmens orals en aquesta llengua- i va conèixer alguns dels professors més reconeguts d'Europa en la seva matèria. "Va ser tot un privilegi", recorda. Però no només això. El Joan, que ara té 48 anys, apunta que "separar-te de la teva vida quotidiana és molt positiu, per a mi va ser molt enriquidor i em va donar una formació molt més àmplia que la que tenia aquí". Actualment treballa d'arquitecte municipal a l'Ajuntament de Cerdanyola i reconeix que a tot arreu on ha fet feina "s'ha valorat molt positivament" la seva experiència Erasmus, "perquè és un valor afegit a la formació". És per això que el Joan defensa aquesta beca i apunta que "és molt positiu que s'universalitzi".

JAUME TORRES

"L'Erasmus hauria de ser obligatori"

El Jaume Torres és un jove enginyer industrial de 24 anys que treballa a la companyia de trens alemanya, la Deutsche Ban, a Frankfurt. El 2012 va marxar a estudiar a la Universitat d'Haute-Alsece amb una beca Erasmus i allà va escriure el seu projecte final de carrera. "Va ser una experiència molt bona, vaig estudiar molt i treballar molt, al contrari del que molta gent pensa, i vaig presentar el meu projecte final de carrera allà", explica. Quan va tornar a Barcelona tenia molt clar que volia ampliar la seva experiència a l'estranger i va marxar a Alemanya a buscar feina. Allà, gràcies al fet d'haver estudiat a l'estranger i de parlar idiomes, va rebre una beca de quatre mesos per estudiar alemany i després d'això el van contractar a la companyia de trens. "Gràcies a l'Erasmus vaig aprendre a espavilar-me, a viure sol, a solucionar problemes... em vaig obrir al món. Aquí a Alemanya valoren molt que hagis viscut a l'estranger. L'Erasmus no hauria de ser opcional, hauria de ser obligatori", diu.