Publicitat

NOU CURS ESCOLAR

Arrenquen les classes a primària amb samarretes grogues i protestes que es repetiran durant el curs

L'escola farà vaga si hi ha una tercera retallada

Pares i mestres ofereixen a Rigau una treva vestida d'amenaça. Esperaran a veure el pressupost del 2013 per decidir si fan vaga. El curs va arrencar ahir enmig de protestes que volen ser "sistemàtiques".

El groc de la lluita contra les retallades va estar present ahir a pràcticament tots els centres públics d'infantil i primària, el dia que tornaven a obrir les portes. A més de la protesta silenciosa de la samarreta groga, per la qual van optar molts dels mestres, un bon grapat d'escoles va fer també xiulades, cassolades i concentracions, abans o després de les classes. Però les protestes no van trencar la "normalitat acadèmica" de la represa de les classes per als més de 700.000 alumnes de pàrvuls i primària que iniciaven ahir el curs 2012-2013. Avui serà el torn de la secundària.

La vaga convocada pel sindicat CGT i pel col·lectiu de mestres Coordinadora Interzones va tenir un seguiment molt baix: un 0,75% del professorat, segons dades oficials. L'aturada només es va notar en alguns centres de l'entorn metropolità, com l'escola Folch i Torres de l'Hospitalet, i en la manifestació de centenars de persones, al migdia, pel centre de Barcelona.

Gairebé a la mateixa hora, els sindicats majoritaris (USTEC, CCOO i UGT), els moviments pedagògics, les federacions d'associacions de famílies i les associacions d'estudiants, integrats en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), advertien la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, de la "indignació continguda i el malestar patent" als centres escolars del país, i amenaçaven de convertir en "sistemàtiques" les protestes que van marcar ahir mateix l'inici de curs.

Treva o amenaça

Després de la vaga general en l'ensenyament del 22 de maig, l'amenaça d'una nova aturada planejava en l'ambient, però la comunitat educativa va deixar clar que primer vol esperar a conèixer els pressupostos de la Generalitat per al 2013.

El president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Jaume Aguilar, va revelar que els representants del MUCE es van reunir amb la consellera Rigau, el 24 de juliol, per iniciar un diàleg que confien que "fructifiqui en algun tipus d'acord". Potser per això, en lloc de començar el curs amb un calendari de grans mobilitzacions, la comunitat educativa va anunciar una treva fins a saber si els comptes del Govern porten una nova retallada en educació. "Volem un canvi d'actitud i un diàleg amb la consellera Rigau. Esperem que els nous pressupostos donin un altre caire a la situació, cosa que demostraria un canvi d'actitud", va remarcar Aguilar.

El to dels sindicats, però, va ser més bel·ligerant. La portaveu d'USTEC, Rosa Cañadell, advertia que, més enllà de pressupostos, el seu sindicat "no descarta la vaga si les coses no canvien", tot i que va apostar perquè una mobilització com aquesta compti amb el consens de la comunitat educativa. Des de CCOO, Montse Ros va criticar el "canvi de model" que, a parer seu, representen les mesures aplicades fins ara, ja que deixen els mestres "sense prou eines per aplicar les lleis que han d'aplicar". La portaveu d'Ensenyament a UGT, Roser Font, també va opinar que la situació "està arribant ja a límits insostenibles".

"Preocupació" a les aules

Però més enllà del manifest del MUCE, mesures com l'augment de ràtios, la reducció d'un mestre i mig a cada centre, l'amenaça de no cobrir les baixes fins al desè dia lectiu o la reducció de les ajudes a les famílies pesaven ahir en l'ànim de molts professionals de la docència.

Escoles com la Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú i El Gegant del Rec de Girona, entre moltes altres, van rebre les famílies amb manifestos, pancartes i concentracions. D'altres, com la Pere Vila de Barcelona, només traslluïen el malestar en les samarretes grogues d'alguns mestres. La directora, Isabel Nadal, admetia que els docents estan "molt preocupats per la situació global", però alhora estava segura que cap no perdria "l'optimisme". "El problema més greu és la quantitat de mestres joves a l'atur -opina Nadal-. Molts de nosaltres ens jubilarem i el fet que noves generacions no puguin agafar el relleu té un cost social molt gran".

ESCOLA JOVELLANOS
Les retallades també s'expliquen a classe

A la sortida de classe, a l'escola Jovellanos de Barcelona, tots els mestres del centre es van aplegar a la porta vestits amb samarretes grogues i fent soroll amb xiulets. "Protestem per les retallades al sector educatiu, que a nosaltres ens han afectat amb una reducció de plantilla d'un mestre i mig per a aquest curs", explicava Iolanda Gras, la cap d'estudis de l'escola. La combinació d'aquesta reducció amb l'increment dels alumnes, deia Gras, "repercutirà molt en la qualitat de l'ensenyament". Alguns nens també duien samarretes grogues, i alguns pares també hi havien anat amb xiulets, tot i que la crida no va quallar de manera majoritària. En l'opinió dels mestres, perquè s'havia fet durant les vacances. Més enllà de la protesta de la tarda, l'escola Jovellanos també va voler que el primer dia de curs inclogués una explicació sobre la situació del sector per a alumnes i famílies: "Hem donat fulls informatius perquè els nens els donessin als seus pares i als alumnes més grans els hi hem explicat a classe", detallava la cap d'estudis.

ESCOLA FOLCH I TORRES
Una escola en serveis mínims

Els pares que van portar ahir els seus fills a l'escola Folch i Torres de l'Hospitalet de Llobregat -els pocs que no se n'havien assabentat- van trobar el centre en serveis mínims. Una vintena de professors, de 26, els van rebre per explicar-los que feien vaga. Només una alumna s'hi va quedar i va dedicar el primer dia de classe a dibuixar pancartes antiretallades que desfilarien poc després pel centre de Barcelona. La mestra de P-3, Mercè Campabadal, explica que la decisió de fer vaga el primer dia del curs es va prendre de manera "gairebé unànime" al claustre del juny i es va ratificar al del setembre. "Ens feia una mica de por ser els únics de l'Hospitalet a fer vaga, tot i que al final un altre centre n'ha fet -diu-, però vam pensar que era una data molt mediàtica i que tenim molts motius per queixar-nos". Amb un 95% d'alumnat immigrant, l'escola manté la sisena hora, però ha perdut un mestre i mig. La denúncia d'aquesta situació va haver de començar ahir pels mateixos pares: "Els diem que no hi ha escola i s'emporten el nen sense preguntar per què".

ESCOLA PERE VILA
"L'oportunitat d'optimitzar i el repte de no perdre qualitat"

"A la fila no s'hi juga!" Els nens de l'escola Pere Vila tenen ben apresa la lliçó. De fet, el primer dia de classe en aquest centre de Barcelona sembla el dia de les files: cues de nens per entrar a classe, cues de pares per apuntar el nen al menjador i cues a secretaria per als pares d'alumnes nous (uns 30, sense comptar P-3). La seva ubicació, a la frontera dels barris del centre de la ciutat, dota l'escola de molta matrícula viva, d'un 50% d'immigració i d'una diversitat social que "uneix fills de pares advocats amb nens de famílies del PIRMI", explica la directora, Isabel Nadal, que aquest curs ha perdut un mestre i mig. "La gestió de l'aula és complexa", admet. Com a centre d'entorn desafavorit, l'escola manté la sisena hora. "I no la voldria perdre. Va ser un gran avenç en la superació del greuge amb la concertada", diu Nadal. Sis de les seves 18 aules (el 30%) han apujat la ràtio a 26 alumnes, però Nadal creu que l'esforç dels mestres pot salvar la manca de recursos. "La crisi pot ser una oportunitat per treure llast i optimitzar recursos, però també és un repte no perdre la qualitat que havíem guanyat".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT