Mig segle de records del Nadal més blanc

BarcelonaDurant la nit de Nadal van començar a caure els primers flocs de neu i l'endemà bona part de Catalunya es va despertar nevada. Era l'any 1962. Avui es compleixen 50 anys d'una de les nevades més importants del segle XX. S'hi van acumular gruixos d'entre 20 i 70 centímetres i en alguns llocs va arribar al metre. A Barcelona i rodalia els ciutadans no estaven preparats per a la neu i la ciutat es va col·lapsar. Van haver de venir màquines llevaneu d'Andorra per netejar els carrers. Però la neu també va deixar imatges insòlites, com la dels esquiadors baixant pel carrer Balmes i el passeig de Sant Joan. Aquests són els records en blanc i negre dels nostres lectors.

RAMON BAYLINA: "Hi havia gent esquiant pel carrer Balmes"

"Vam agafar els ferrocarrils fins a dalt de tot del carrer Balmes i vam baixar esquiant. El primer tram es feia bé perquè hi havia pendent. Hi havia molta gent fent-ho. Els esquís d'aquella època eren molt llargs. Tenia uns 16 anys i m'ho vaig passar pipa! Però a Barcelona es va muntar un caos. La gent relliscava al carrer i van aconsellar als veïns que traguessin la neu dels terrats de les cases per evitar que s'ensorressin. Això encara va ser un maldecap més, perquè els cotxes es van abonyegar".

FRANCESC COMAS: "Hi va haver certa psicosi pel menjar"

"Manresa va quedar incomunicada tant per carretera com per tren, si bé en aquest cas es van fer servir màquines de vapor, ja que no hi havia electricitat a la línia. Les línies d'autobusos no funcionaven i van trigar dies a obrir la carretera de Manresa a Barcelona. També va fallar el servei de correus i la línia telefònica. La vida diària va resultar molt afectada. Hi va haver certa psicosi pel menjar. Per això l'Ajuntament va decidir que les botigues obrissin amb caràcter excepcional el diumenge 30 de desembre".

SALVADOR ÁLVAREZ I ELISA LÓPEZ: "Només vam veure una catifa de neu"

"Ens vam casar el 26 de desembre del 1962 a Xàtiva i vam anar a Barcelona de viatge de noces, però la ciutat l'hem descoberta després, perquè només hi vam veure una catifa de neu. En viatges posteriors ens va sorprendre veure el mosaic de la plaça Catalunya. L'hotel era a les Rambles i ens despertava el soroll dels cotxes amb cadenes. No vam poder pujar a Montserrat ni al Tibidabo. Això sí, tot molt bonic!"

FRANCESC FANÉS: "Tenia deu anys i no havia vist mai la neu"

"«Francesc, vine!» El pare em cridava i jo corria amb l'alè al cor. Tenia 10 anys i no havia vist mai la neu. Al migdia ja cobria els cotxes i alguns veïns llançaven la neu des dels terrats al carrer i d'altres obrien les clavegueres i hi encabien més neu".

NÚRIA AGRÀS: "Amb un cordill vam arreglar el parabrises"

"Anàvem en cotxe de Torredembarra a Barcelona a conèixer una neboda que acabava de néixer i ens vam trobar la nevada al mig de la carretera. Es van trencar els parabrises i el meu marit va idear un sistema amb cordills per treure la neu. Va ser una aventura. Ens vam espantar, perquè no teníem cadenes ni anàvem preparats. La nena va néixer 15 dies abans perquè la meva germana s'havia espantat amb la nevada".

ARANTXA UGARTE: "Vam estar 4 dies aïllats a l'Hospital de la Vall Hebron"

"Em vaig posar de part i el nen va néixer el 24 de desembre gairebé a la mitjanit. Ja estava nevant. Vam estar quatre dies aïllats a l'Hospital de la Vall Hebron i hi va haver problemes amb el subministrament d'aliments. Vam haver de celebrar el Nadal allà mentre el meu marit i les filles eren a casa perquè no s'hi podia entrar ni sortir. Dies després van venir els de TVE a casa a fer-me un reportatge".

JOAN PRAT: "El meu pare tenia por que caigués la teulada"

"Va començar a nevar a la sortida de la missa del Gall. L'endemà seguia des de la finestra com anava pujant el gruix de neu, que va arribar al metre. Recordo que el meu pare tenia por que caigués la teulada pel pes de la neu i me'n vaig anar a dormir pensant que ens cauria a sobre. Tenia 9 anys i des de llavors m'ha quedat l'afició per la meteorologia".

JORDI GIRONÈS: Vaig estrenar la càmera de fotos a la nevada"

"Les primeres fotos que vaig fer a la meva vida van ser les de la nevada del 1962. Tenia 15 anys i estrenava la càmera. El Nadal el vam passar tancats a casa, perquè la neu anava in crescendo . Però l'endemà, el dia de Sant Esteve, va fer un dia esplèndid de sol, tot i el fred, i la neu cridava a sortir al carrer i gaudir-ne. Tothom tenia problemes per circular, hi havia més de mig metre de neu!"