Recursos i formació: els punts flacs del pla d'anglès

Barcelona.El departament d'Ensenyament ha posat en el punt de mira un vell objectiu: que els alumnes tinguin un bon domini d'anglès. Per aconseguir-ho, durà a terme a partir del curs que comença avui un pla de plurilingüisme que s'allargarà cinc anys. De moment, té previst aplicar-lo a 52 centres, dels quals 27 són públics i els altres 25 concertats. L'objectiu final és que els alumnes de primària facin un mínim del 12% de l'horari lectiu en anglès, els d'ESO i formació professional arribin a un 15%, i els de batxillerat, a un 18%. Al marge d'aquest pla, el departament preveu acabar aquest curs amb 1.400 centres que incloguin l'anglès en altres matèries i continguts curriculars. Analistes consultats per l'ARA avaluen el pla.

Les preguntes

1. És vàlid el pla de plurilingüisme de la consellera Rigau?
2. Com s'ha de desenvolupar a les aules?
3. El professorat està preparat i té prou recursos?

MIQUEL STRUBELL: "Hi ha d'haver continuïtat; si no, fracassarà"

1. Si el pla es comença amb un professorat que no domina l'anglès els resultats poden ser curts, tal com ja ha passat en altres països. Per tant, s'ha d'optar per fer proves pilots en pocs centres i en els diferents nivells educatius -infantil, primària, ESO i secundària- per comprovar on pot funcionar millor. No està demostrat que per aprendre abans la llengua s'acabi parlant millor.
2. El desenvolupament del pla s'ha de començar en matèries no acadèmiques o de menys pes, com l'educació física o artística. No es pot introduir l'anglès en assignatures fortes, com matemàtiques o ciències, fins que els alumnes no tinguin un nivell consolidat de la llengua anglesa.
3. Aquest és el gran dubte. Per això sóc partidari de fer proves pilots en els centres on hi hagi el professorat preparat. En cap cas hi ha d'haver discontinuïtat, és a dir, que un any es faci bé i l'altre no perquè si no estarà abocat al fracàs.

IGNASI VILA: "S'ha de desenvolupar en matèries fortes"

1. El nou pla és infinitament millor que fer classes d'anglès perquè una llengua s'aprèn experimentant-hi, no per ella mateixa. Ara bé, el seu plantejament és bo en funció dels resultats que s'esperin. Si la fita és arribar al mateix nivell que el català, evidentment a ningú se li escapa que no s'aconseguirà, però si el que es preveu és millorar l'aprenentatge actual, sí que serà eficaç.
2. El seu desenvolupament dependrà exclusivament dels recursos humans de què disposi cada centre i de com els organitza. Et pots trobar que a primària un professor sigui expert en matemàtiques i que sàpiga anglès, i que a ESO el que domini la llengua estigui especialitzat en física. El que sí que és clar és que el pla s'ha d'aplicar en les matèries fortes perquè és on es desenvolupen l'expressió escrita i oral.
3. La gran dificultat del pla és si el professorat té la formació necessària per dur-lo a terme. No és el mateix que sigui el professor d'anglès el que ensenyi matemàtiques, que un professor que tingui un bon coneixement de la llengua i de la matèria que imparteix. Per tant, s'ha de saber anglès, però també s'ha d'estar pedagògicament preparat perquè el que s'aprengui sigui la matèria que es vol ensenyar a l'alumne.

ENRIC PRATS: "Cal reduir el nombre d'alumnes per classe"

1. D'entrada, l'enfocament és adequat. Per aprendre una llengua estrangera, més important que començar molt aviat, és fer-ho en un context ric en situacions que permetin fer servir l'idioma. Com més moments de contacte amb l'anglès tinguin els alumnes durant l'escolaritat, més oportunitats d'aprendre'l, no només en el temps lectiu sinó també en l'extraescolar i en les activitats complementàries. La qüestió, però, és com seleccionem aquests moments per no interferir en els aprenentatges centrals.
2. Convé començar l'aprenentatge formal d'una llengua estrangera quan s'ha assolit una base suficient en la primera llengua i quan s'han consolidat aprenentatges bàsics de tipus científic i humanístic. Per tant, com més avançada estigui la primària, millor. A Holanda, per exemple, comencen als 10 anys. D'altra banda, si es fan parts o assignatures senceres en una llengua estrangera se n'afavoreix un domini més competent.
3. La situació actual no és la més favorable per tirar endavant iniciatives d'aquest estil, ja que requereixen una forta despesa econòmica. Per començar, caldria reduir el nombre d'alumnes per classe. Les acadèmies privades -que mouen una part important del negoci en aquest terreny- sempre treballen amb grups petits. A més, el professorat hauria de disposar de temps per adequar i preparar els materials. Alhora convé repensar el model d'avaluació, perquè està massa centrat en continguts, i passar a sistemes d'avaluació més globals. Això també és més car en temps i diners. A més, els nivells de competència en anglès del professorat és molt millorable, però no podem esperar que aquest increment es produeixi de manera espontània. Cal que l'administració ho incentivi.