Tres anys de grau i dos de màster, l’aposta de Wert que vol el Govern

MadridDe llicenciatures de cinc anys i diplomatures de tres a graus de quatre anys i un màster d’especialització d’un any. El polèmic pla de Bolonya va suposar aquest canvi en el sistema universitari, però amb l’esborrany de reial decret que ha presentat aquesta setmana el ministeri d’Educació a rectors i autonomies les carreres deixaran de tenir sempre el mateix nombre de crèdits. És a dir, les universitats podran triar què dura un grau i el seu posterior màster: si 240 crèdits ECTS (quatre anys i un de màster, 4+1) o 180 crèdits (tres anys i dos de màster, 3+2). El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, busca així l’“homogeneïtzació” amb la resta d’estats europeus, en la majoria dels quals -excepte Espanya, Xipre, Turquia i Eslovènia-és habitual el sistema 3+2.

La Generalitat celebra aquesta proposta perquè, segons el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, “Catalunya sempre ha reivindicat que va ser un error per al sistema universitari haver d’adoptar la mateixa quantitat de crèdits per grau quan en la majoria de països hi havia flexibilitat, però són de 180 crèdits”. “És un avenç en autonomia per a les universitats catalanes i una oportunitat per a la internacionalització”, va afegir ahir en sortir de la Conferència General de Política Universitària al ministeri d’Educació, que va presidir Wert.

Però això no és el que opinen les universitats. Wert també va presidir dimecres la reunió del Consell d’Universitats, en el qual les cares van ser llargues. Els rectors s’oposen a la mesura perquè tot just han acabat ara les primeres promocions de la reforma 4+1 i creuen que s’ha de fer una anàlisi profunda de com ha anat abans de tornar a fer un canvi en el sistema. En la reunió van aconseguir esgarrapar dos mesos a Wert per prendre una decisió. Si la mesura tira endavant, podria començar a implantar-se el curs 2015-2016.

El vicerector de política acadèmica de la UB, Gaspar Rosselló, reivindica des del 2000 el sistema 3+2, però ara s’hi oposa. “Hi ha molts aspectes que s’han de tenir en compte si es liberalitzen els anys de les carreres, com per exemple el preu i els continguts, i per a això cal temps”, deia ahir a l’ARA.

Hi ha perill d’encariment?

Un dels principals dubtes que suposa el pas al sistema 3+2 és si estudiar serà més car. Castellà va matisar ahir que no es preveu canviar el preu del crèdits i que considera que els graus que haurien de passar a tres anys no són les antigues diplomatures sinó carreres d’investigació com química, física i matemàtiques: els tres primers anys podrien ser més bàsics i el màster estaria enfocat a recerca. Astúries i el País Basc critiquen aquest punt perquè estudiar un màster és molt més car i hi ha menys beques.

A diferència de la Lomce, Wert ha optat per només modificar la normativa universitària amb quatre decrets que, segons el ministre, han aplaudit la majoria de comunitats autònomes. El govern espanyol evita així modificar la llei del 2007 i obrir la capsa de Pandora després de la polèmica reforma de l’educació obligatòria.