Varsòvia: l'enèsima ensopegada en la lluita contra el canvi climàtic

Barcelona.Des de la signatura de l'ambiciós Protocol de Kyoto el 1997 -i que no va entrar en vigor fins al 2005, quan el va ratificar Rússia-, tot han sigut obstacles en la lluita contra el canvi climàtic. Les cimeres anuals organitzades per l'ONU mai han aconseguit cap gran consens entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. Tampoc han satisfet mai els ecologistes, però mai abans les ONG -com Greenpeace o WWF- havien abandonat una cimera enfadades, com va passar dijous a Varsòvia. La part positiva de l'última cimera, la 19a, és que no s'ha trencat res i s'han establert unes bases de mínims entre tots els països per poder arribar a un acord global a París el 2015.

1. De què ha servit la cimera de Varsòvia?

Cap país ha trencat el consens

previ al nou protocol

Segons qui expliqui la cimera, el got es pot veure mig ple o mig buit, però com va dir el ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, "com a mínim hi ha aigua al got". A Varsòvia estava previst establir unes bases més fermes per al gran acord que haurà de suposar la trobada de París el 2015, però ha quedat molta feina per a la conferència de Lima, el 2014. Després de 30 hores de negociació, dissabte a la tarda tots els països van desencallar un acord que semblava impossible canviant només una paraula: en lloc de parlar de "compromisos" de reducció d'emissions de CO, al text hi diu "contribucions". Un canvi que va permetre que la Xina, l'Índia i els altres països en vies de desenvolupament no trenquessin un fràgil acord pensant en París.

"S'havien d'establir les bases per al 2015 i, tot i que encara queden deures per fer, és possible el gran acord", opina Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima, present a Polònia els últims dies.

2. Per què les ONG van marxar de la cimera?

Per primer cop, els ecologistes

van abandonar la reunió de l'ONU

Quan les ONG i les entitats socials convidades per l'ONU a la cimera de Varsòvia van decidir dijous tornar la seva acreditació -un fet inèdit- es van disparar els senyals d'alarma. Els països no es posaven d'acord ni en un document de mínims per a París, i els ecologistes van decidir plantar-los. "Marxem perquè no podem expressar la nostra veu mentre veiem que el clima s'està convertint en un negoci i les grans corporacions determinen molts dels temes que s'han de tractar", va explicar l'ecologista boliviana Carmen Capriles, del Moviment Acció Climàtica d'aquest país llatinoamericà. Dos dies després, va arribar l'acord de mínims.

3. Què es decidirà el 2015 a la cimera de París?

El nou protocol d'emissions de CO substituirà el de Kyoto

Les últimes cimeres, i la de Lima de l'any que ve, han de servir per posar d'acord tots els països per signar el nou protocol d'emissions de gasos que ha de substituir el de Kyoto el 2020. En el que se signarà a París, els països establiran de manera voluntària fins on estan disposats a reduir els gasos que creen l'efecte hivernacle -serà una contribució, no un compromís-, però serà vinculant. Tot i que sembla un pas enrere respecte a Kyoto, que era un protocol de compliment obligat, aquell protocol només el van subscriure el 16% dels països contaminants, entre els quals no hi ha ni els EUA (14% de les emissions mundials) ni la Xina (27%).

4. Quin ha sigut el paper de la Xina, els EUA i de la UE?

A alguns països no els satisfà,

però han trobat l'equilibri

Els Estats Units van marxar de Varsòvia un pèl decebuts perquè no es va tancar cap acord en ferm que establís que tots els països estaran obligats a partir del 2015 a signar el Protocol de París. Cal recordar que els països en vies de desenvolupament estan exempts del Protocol de Kyoto i que molts són dels que més contaminen, com la Xina, l'Índia i el Brasil. És a dir, si els EUA s'hi comprometen, volen que la Xina també ho faci. A més, aquests estats van forçar fins a l'últim moment que el text de Varsòvia no parlés de "compromisos", ja que en cas contrari haurien fet fracassar del tot la cimera. I la Unió Europea tampoc va aconseguir que s'aprovés cap sistema perquè la suma de les reduccions voluntàries del futur Protocol de París tingués un volum rellevant.

5. ¿Ha influït El tifó 'Haiyan' de les Filipines en la cimera?

S'ha creat un mecanisme per

ajudar els països més vulnerables

En les últimes cimeres s'havia debatut la possibilitat de crear un fons per atendre els danys i perjudicis provocats per fenòmens meteorològics fruit del canvi climàtic en països en vies de desenvolupament. Els països desenvolupats, com els Estats Units, sempre havien bloquejat l'acord, però els 5.200 morts del tifó Haiyan han canviat les coses.

"Sense el que va passar a les Filipines -just el dia de la inauguració de la cimera de Varsòvia-, els EUA no haurien fet el pas endavant que ha permès tancar l'acord", recorda Elvira Carles, de la Fundació Empresa i Clima.