Barcelona."Serà un punt de centralitat metropolitana". L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va pronunciar ahir aquesta frase en l'acte en què es va donar a conèixer el nom del projecte guanyador del concurs de les Glòries. La reforma de la plaça, maldecap de successius governs municipals -que n'han barrinat solucions urbanístiques-, redibuixa el mapa d'una ciutat que configura nous pols de creixement i sectors d'atracció turística. La nova pell de les Glòries -el cost del projecte és de 29,98 milions- ha d'ordenar una intersecció que és molt més que un nus viari: la reconversió de la Torre Agbar en un hotel de luxe afegeix al sector més capacitat per obtenir la centralitat que cita l'alcalde.
Trias es referia ahir a la il·lusió que pot despertar el projecte -els vianants i els ciclistes estaran més satisfets que els 100.000 conductors que hi circulen diàriament-, però també subratllava les oportunitats que suposarà per a la Barcelona del futur. A aquesta centralitat també s'hi ha referit Josep Antoni Acebillo, antic arquitecte en cap de l'Ajuntament i pare de la plaça. En una entrevista a El Periódico, Acebillo raonava que les Glòries "són un hub " de vida, coneixement i cultura. Els Encants, el 22@ i el Museu Disseny Hub confeccionen aquest entorn amb capacitat d'atracció.
El jurat s'ha pronunciat de manera unànime sobre el projecte que permetrà desencallar una reforma enquistada. Amb les noves Glòries, Barcelona guanyarà un parc urbà, prioritzarà l'ús del transport públic en detriment del vehicle privat i donarà resposta a reiterades peticions veïnals d'equipaments i pisos socials. "Els veïns tenen dret a reclamar els equipaments pendents", reconeixia ahir l'alcalde. Ara que té projecte guanyador, Trias haurà de justificar la inversió davant de les crítiques de l'oposició, que tot i les diferències ideològiques ja es va unir per tombar els pressupostos i forçar la qüestió de confiança. El PP, per exemple, hi veu una despesa "desproporcionada".
