Com 're-formar' els mossos: 10 mesures de franc

Director del Centre de Recerca en governança del Risc-UAB¿Els semblen acceptables algunes actuacions aïllades de mossos malgrat la feina correcta de milers d'agents? Creix l'alarma quan cap responsable polític ni operatiu és capaç ni d'identificar qui va disparar pilotes de goma (casos Quintana i Vilaró), ni d'establir un relat fidel dels fets del Raval (casos Benítez i Bertran Cazorla). ¿La policia no pot identificar els presumptes autors quan són policies? Les causes d'aquest estat de coses vénen de lluny i les podem buscar en els elements de control de l'acció policial.

D'entre aquests elements en tenim alguns que són posteriors a l'actuació policial -penal, disciplinari, polític o cívic-. D'altres són previs, sobretot un, la formació, que té un pes cabdal en la configuració del cos de Mossos. A Catalunya aquesta tasca correspon a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), adscrit al departament d'Interior -primera paradoxa: no al d'Educació-. És com si les facultats de dret, per exemple, depenguessin del departament de Justícia. Està dirigit per 18 polítics, amb criteris de perfil polític -segona paradoxa: un ens de formació sense criteri expert a la direcció-. Té un consell pedagògic de 17 vocals representants del cos o de la direcció -tercera: cap expert en formació policial en un consell pedagògic-. El codi ètic de la policia, un element central de la formació, va ser derogat el 2011 amb l'argument que és aplicable el codi europeu -quarta paradoxa: com si l'un exclogués l'altre i no calgués norma interna-. El comitè d'ètica de la policia va ser degradat a òrgan consultiu dependent -cinquena paradoxa del mateix departament- del que ha de supervisar, és com posar llops a guardar ovelles.

Més. Sisena paradoxa: la formació bàsica de l'ISPC està controlada de facto pel cos mitjançant els instructors, no per professionals de la docència. Setena: les accions formatives de l'Institut en el nivell bàsic són i han de ser acadèmicament les d'un centre de formació professional, no pas universitari; doncs bé, l'ISPC acaba de ser escandalosament reconegut com a centre adscrit a una universitat per poder autoimpartir-se a preu públic una titulació universitària a mida, malgrat que moltes de les universitats tenen estudis de criminologia i ja fan aquesta funció. Vuitena: la formació continuada del cos ha de respondre a les necessitats detectades del cos, no pot ser un premi per a la promoció interna de ningú.

Com es pot re-formar les paradoxes exposades? Primer: limitant el control del cos sobre l'ISPC. Dues: posant la direcció en mans de professionals docents, no de polítics sense experiència. Tres: adscrivint l'ISPC a Educació, perquè és un centre de FP. Quatre: amb uns autèntics consell pedagògic i comitè ètic, que facin honor al seu nom. Cinc: limitant el paper dels instructors. Sis: anul·lant l'adscripció universitària de l'ISPC, en tant que aberració organitzativa, perquè un centre de FP no és una escola universitària. Set: fent que la formació superior policial es faci, com tot estudi superior, a la universitat, i no pas en una pseudouniversitat autodissenyada a mida del cos. Vuit: fent que la formació continuada respongui a l'avaluació del cos i formi part del procés de promoció interna (com fan els metges amb el MIR). Nou: vinculant la societat civil als Mossos amb fórmules de participació ciutadana real, atès que el Consell de Seguretat, la Comissió de Policia i la Junta Local són només òrgans d'interlocució política. Deu, i definitiva: tot això no costa ni un euro ni compromet el programa electoral governant. És només coherència i honestedat política. Com ho veuen?